ON ESTÀ LA BELLESA?

TATIANA- On creus que està la bellesa real?
IZRI- Doncs jo crec que a l'interior...
MARC- O sigui en la personalitat, no?
IZRI- És clar, perquè si és una persona guapa, però et tracta com si no fossis res, no té cap sentit sortir amb ell.
MARC- I si és una persona lletja però lletja de veritat. Sortiries amb ell?
Izri- Doncs bé... D'acord...
MARC- Acceptaries estar amb ell?
Izri- En què tipus?
TATIANA- No, però no el fiquem tipus xicot. Si no que més del fet que per exemple ve una persona nova a la teva classe, i per tu és molt lleig, però veus que ningú vol parlar amb ell, sempre està sol al pati. Tu t'apropes i parles amb ell, veus que és molt simpàtic et tracta bé...
Marc- És un 3 en bellesa, però és molt bona persona.
Tatiana- Que li donaries?
Izri- Un ... 5 (distorsionat)
Marc- Un cinc un sis. Què has dit?
Izri- No un cinc tampoc...
Marc- Imagina't que és la teva parella.

Tatiana- No, per exemple hi ha persones que tu tens un amic que molt lleig i les teves amigues et diuen: però com pots tenir a aquest com amic?
Marc- Ja, però així és més difícil de decidir.
Tatiana-Per exemple hi ha persones que no s'ajunten amb d'altres per simple fet que és negre.
Marc- Bé, acceptaries o no?
Izri- Depèn que posició estem, és el meu amic o la meva parella?
Marc- La teva parella.
Izri. No sé, de veritat...
Marc- Mira que li estàs posant pes al físic, eh...
Tatiana- Però no li posem del fet que sigui lleig, sinó que simplement a tu no et sembla guapo. Però que a una altra persona sí que li sembli guapo.
Marc- És un 3 i tu li dones un 5, què passa?
Tatiana- Et demana sortir per què diu que està començant a sentir coses per tu... Tu que faries, li diries que si o que no?
Izri- Ah Mmm...
Tatiana- Encara que et tracti bé li dius que no? És com el noi que sempre has volgut, com "jo sempre he volgut que la meva parella sigui atenta, afectuosa, detallista..."
Marc- És a dir que t'agrada el seu caràcter, però no t'agrada físicament.
Izri- No sé...
Tatiana- Algú de la teva classe que no et sembla guapo.
izri- Jo li dono pes al caràcter, però també el dono al físic.
Marc- Llavors li donaries més pes al físic o al caràcter.
Izri- Li donaria més pes al caràcter.
Tatiana- D'acord doncs ja només queden dos minuts...
Marc- Bé doncs ja està.

 Estem d'enhorabona!!! Després de les restriccions vinculades a la pandèmia, podem reprendre les tutories filosòfiques.
L'alumnat de batxillerat acompanya a l'alumnat de l'ESO en la iniciació a la Filosofia. Els tutors de batxillerat formulen una pregunta filosòfica al seu tutorand per tal que aquest reflexioni, es plantegi la seva posició envers un pensament profund.
Tutors i tutorands únicament consensuen un element, la fotografia que representi el fil conductor del diàleg establert entre ells.
Batx. i ESO,tutors i tutorands, benvinguts a les tutories filosòfiques!!!

PODEM SER FELIÇOS PER SEMPRE?

Samira: Estàs contenta ara mateix?

Alba: Sí, però no sempre estic feliç sinó temporalment.

Samira: I creus que pots ser feliç per sempre?

Alba: No, perquè sempre tinc problemes i en aquells moments no puc arribar a ser feliç.

Samira: Penso el mateix que tu, encara que vulgar ser feliços per sempre mai aconseguirem això. Però això no significa que la nostra vida només estarà repleta de mals moments, sinó encara que no sigui molt tindrà molts moments feliços que hem de valorar. I que et fa feliç?

Alba: El que em fa més feliç és passar el temps amb les meves amigues i fer coses que m'agraden fer com per exemple llegir llibres.

Samira: M'agrada molt que valoris el temps amb les teves amigues. Però hi ha persones que diuen que les coses materials no et poden donar la felicitat i tu has dit que el llibre (una cosa material) et dóna felicitat. Tu penses que les coses materials et poden donar la felicitat?

Alba: Jo crec que si, és com la frase que "els diners no et dóna la felicitat" però t'ajuda a poder ser més feliç. Per exemple el mòbil no et fa feliç però et pot proporcionar que tu puguis parlar amb els teus familiars o amb amics que estan molt lluny i això et fa feliç. Quan llegeixo un llibre o estic amb el mòbil sóc feliç.

Samira: Tens raó que la felicitat no es troba en els diners sinó en el que pots comprar amb això. Jo penso el mateix que tu, però on es troba més la felicitat no és en si les coses materials sinó el temps que passes amb les persones que estimes. Encara que sigui a través d'un mòbil o en persona. En quins moments no ets feliç?

Alba: No sóc feliç quan tinc un problema familiar o amb els meus amics. O quan una persona que estimo mor i també quan em diuen una mala notícia.

Samira: Quan estem tristos, normalment pensem que no podem arribar a ser feliços. I ens deixem portar per aquests sentiments. Et passa això?

Alba: Quan estic trista em sento que sóc molt mala persona, però quan començo a calmar-me ja no em deixo portar-me per aquells sentiments i començo a pensar que si he comès error però encara puc solucionar-los. Ja que tot el món té molts problemes solament s'ha de saber afrontar-los.

Samira: M'agrada el teu punt de vista, tens tota la raó quan dius que es pot solucionar un problema. Quan estem tristos no hem de deixar-nos emportar per aquells sentiments i mals pensaments.

Alba: Jo sóc una persona molt impulsiva quan estic feliç o trista. I més d'una vegada m'ha passat que quan estic enfadada o trista no penso en res i em torno molt agressiva. Però quan em calmo veig tot el que he fet i me'n penedeixo del que he fet.

Samira: Sé que és una mica difícil intentar no fer cas dels nostres sentiments, no pensem el que estem fent. Però la teva actitud quan et calmes, és increïble. Perquè hi ha persones que encara saben que el que han fet estava malament no se'n penedeixen.

¿Qué piensas sobre los sueños?

Keilyn: Yo creo que son hechos, o deseos o cosas malas, por eso hay sueños malos y buenos.

Judit: ¿Piensas que pueden ser como otra realidad?

Keilyn: Yo creo que es como una visión de lo que pasa, pero creo que si es de otra realidad.

Judit: ¿Entonces cómo podemos saber si esta vida es real o solo es un sueño?

Keilyn: Bueno por eso la mayoría de sueños uno no recuerda lo que paso, pero a veces son cosas de lo que pasa con una persona o lo que sea.

Judit: ¿Porque crees que no recordamos lo que soñamos?

Keilyn: Es depende por que te despiertas al instante por una pesadilla.

Judit: Pero hay sueños que no son pesadillas e igualmente los puedes recordar. ¿Porque crees que pasa eso?

Keilyn: La verdad creo que es como tipo un juego de memori lo sueños y luego se te olvidan por alguna cosa mala, por ejemplo: mi mama soño que ella estaba vestida de blanco con mi abuela que ya está muerta, a lo que voy es que es un misterio lo que sueñas.

Judit: Puede que eso para tu madre significa otra cosa diferente, cada uno puede interpretar los sueños de una manera diferente. Y qué soñará con tu abuela puede significar que la echa de menos o algo por el estilo. 

Keilyn: Puede pero los sueños nos revelan cosas que no sabemos como si fuera algo del futuro.

Judit: ¿Piensas que a través de los sueños podemos descubrir cosas del futuro? ¿O más bien recordar el pasado?

Keilyn: Del futuro por que si sueñas que estás embarazada puede significar que alguien va a tener un bebé o algo asi por el estilo.

Judit: Pero en el sueño de tu madre es un hecho del pasado, puede que alguna vez haya estado en un sitio parecido o algo así. 

Keilyn: No creo y que tal si el sueño puede significar de que algo va mal o que alguien puede que muera? por eso mismo no sabemos como actuar al instante, por eso no recordamos.

Judit: No creo que todo lo que soñamos lo podamos asociar como a un hecho negativo, no siempre tiene que significar que algo va a ir mal, puede que todo lo contrario, ese sueño puede significar que todo está bien y os está cuidando desde el cielo. 

Keilyn: Bueno… como lo dije antes a veces es bueno o malo lo que soñamos.

Judit: ¿Cómo podemos saber si ahora estamos despiertos de verdad, o solo estamos soñando que no estamos durmiendo? 

Keilyn: A ver, yo creo que si estas soñando te levantas rapido, pero claro eso lo que pasa...bueno me imagino que si estamos despiertos sería un pensamiento no un sueño, 

Judit: ¿Y si somos el sueño de alguien que no quiere despertar? 

Keilyn: Pues… es por que aquella persona no quiere que te vayas de su sueño es como si fuera un recuerdo de esa persona.

Judit: ¿Entonces cómo podríamos saber si esto es la realidad o un sueño de alguien?

Keilyn: A ver, si estas soñando con esa persona es por que has soñado, no quiere decir que sea realidad que tal si tu sueñas con un personaje inventado tuyo eso no pasa en la realidad por que tu estas soñando y es lo que está pasando en ese momento a veces se cumple como un deseo.

Judit: No me refiero a un sueño mío, sino que todo lo que vivimos es un sueño de una persona que no conocemos y que está soñando todas nuestras vidas. ¿Cómo podemos saber si estamos en el sueño de esa persona o todo esto es real?

Keilyn: Bueno, bueno…haber por una parte pienso que es realidad pero no todo es un sueño pinky o yo que sé sabes, pero en el momento de que sueñes eso es otra cosa.

Judit: Entonces son como dos realidades, solo que solamente vivimos esta y de la otra no nos acordamos casi. 

Keilyn: Digamos que si.

¿Qué es ser humano?

Tutors: Oriol i Laura

Tutorando: Zafeer

(Empezamos la tutoria únicamente Zafeer y Laura)

 L: Qué es el ser humano?

Z: No se.

L: Tú porque sabes que yo supuestamente soy un ser humano?

Z: Porque pienso.

L: Porque tienes la capacidad de pensar.

Z: De pensar más que los animales

L: Qué partes tiene el ser humano? Qué lo constituye?

(Se une a la tutoría Oriol)

Z: El cerebro y los órganos.

L: Entonces el ser humano es tan solo material?

Z: Cómo?

L: Si tú tan sólo fueses un cuerpo material podrías caminar, hablar, pensar?

Z: No.

L: Por lo tanto, qué más hay en ser humano?

Z: Sangre.

O: Aparte de la sangre, los huesos, los músculos y todo eso hay algo espiritual en el cuerpo humano?

L: Por ejemplo, una persona fallecida sigue teniendo sangre músculos pero hay algo que hace que ya no esté viva. Qué es lo que hace que no esté viva?

Z: La vida.

L: Y qué es la vida?

O: Es algo inmaterial no? No se puede  percibir con los 5 sentidos así que por definición no es material.

L: Tú cómo sabes que una persona está viva?

Z: Por si su corazón late y porque respira.

O: No hay más formas de ver que una persona está viva?

Z: Para mi no.

L: Entonces la comunicación, el habla, donde lo sitúas? En lo material o en lo inmaterial?

Z: Materiales.

O: Si por lo tanto todo es material como puedes identificar que alguien está muerto no.

Z: Por si está sangrando o no respira.

L: Entonces cuál es la definición de una persona, un ser humano?

O: En las persona no todo es material porque hay cosas que no las puedes captar con los sentidos. Por tanto, una persona viva, todo lo que la forma es material o no.

Z: No.

O: Porque la vida no es material. Y al igual que la vida hay otras cosas que no son materiales, su alma, su esencia, sus sentimientos... Todo eso hace que una persona esté viva. Por eso hay expresiones como cuando alguien está muy triste se dice que está muerto en vida. En qué se diferencia un zombie de una persona?

Z: Tiene como aspecto de estar muerto pero no lo está.

O: No, el zombie está muerto, no tiene vida, no tiene sentimientos, y la persona sí.

L: El zombie tan solo tiene la capacidad de moverse y en algunos casos de hablar por impulsos.

O: Un zombie, aunque sea un ejemplo un poco raro, no está vivo al fin y al cabo, por algo se les llama muertos vivientes. Un zombie no tiene esencia, sentimientos. Una persona tiene ambiciones, proyecto de futuro...

L: Entonces si ya hemos extraído que el ser humano es tanto material como  inmaterial. Qué partes forman al ser humano?

Z: Los sentimientos.

L: Y los sentimientos donde se sitúan? En el cerebro? En el corazón? En tu mano?O simplemente está y no sabes donde?

Z: En el corazón.

O: Hemos hablado de que lo que forma un ser humano no es solo material sino también inmaterial. Qué eran esas cosas inmateriales? La vida, la esencia...

Z: Los sentimientos.

O: Entonces los sentimientos no pueden ser materiales porque no los puedes percibir por los sentidos. Los sentimientos entonces son inmateriales y hacen que una persona por decirlo de alguna forma, esté viva.

L: Visto eso, donde se recopila todo lo inmaterial? Por ejemplo, lo material está en tu cuerpo. Lo inmaterial?

Z: En el cerebro.

L; El cerebro sigue siendo material ya que lo puedes percibir por los sentidos. Tú eres de alguna religión?

Z: Sí.

L. Y que se hace cuando alguien muere?

Z: Enterrarlo.

L: Y para qué sirven ese entierro, esas ceremonias?

Z: Para que llegues al cielo.

L: Qué ha de llegar al cielo?

Z: El alma.

L: Ahí lo tenemos, ahí es donde está todo lo inmaterial. Por lo tanto el ser humano de qué está formado?

Z: De alma y cuerpo material.

L: Y puede alguien vivir sin alguna de esas dos partes?

Z: No, entonces no es un ser humano.

¿Está justificado quitar la vida de una persona?

• Mario: Formulada la siguiente pregunta, ¿Qué opinas respecto a ella?

• Alex: Al menos a mi parecer, en ningún momento, sea cual sea, se puede justificar el hecho de quitar la vida a alguien.

• Mario: ¿Estás seguro que en ningún momento?

• Alex: Si

• Mario: Por ejemplo, ¿Qué me dirías acerca de la eutanasia?

• Alex: Para mi esta bien, porque tu decides si quieres seguir viviendo o no.

• Mario: ¿Y en el caso que no puedas decirlo? 

• Alex: ¿En qué sentido?

• Mario: Como si estuvieses en coma, no podrías decir si quieres morir o no, la decisión no sería por tu parte, sino por otra persona.

• Alex: Es difícil de responder pero, yo diría que depende.

• Alex: Más que todo porque si alguien tendría que decidir sobre si vivo o muero, seria mi familia y si estoy sufriendo, ellos escogerían los mejor para mi.

• Mario: ¿Y si en vez de estar tu en coma, fuese alguien cercano a ti, y tu tuvieras que elegir?

• Mario: Es decir, siendo tú quien elige en este caso, ¿Escogerías la misma opción?

• Alex: Lo dudo, no podría pensar en hacer tal cosa a alguien a quien quiero, trataría de hacer lo posible para evitar hacer eso.

• Mario: Aquí quería llegar, como puedes ver , en este caso depende de si estas consciente para decidir sobre ti mismo o que tengan que hacerlo por ti. En el caso que lo hagan por ti, no querrán que mueras por el hecho de quererte, en cambio, si hablamos de eutanasia,claramente quién ha de elegir eres tu mismo.

• Alex: Mirándolo desde ese punto de vista es verdad.

• Mario: Bueno , enfocando esto ahora hacia las penas de muertes.

• Mario:¿Tú qué opinas?

• Alex: La verdad, en este caso no sé que opinar, diría que está justificado pero no sé como explicarlo.

• Mario:Por ejemplo, ¿Qué opinas de las personas que se enfocan a hacer daño en general?

• Mario: Personas cuya aportación a la sociedad que se diga es nula.

• Alex: Haber, yo diría que con este tipo de personas, si que se puede justificar, porque prácticamente solo hacen daño y ya está.

• Mario: Entonces, ¿crees que en casos generales estaría justificado? 

• Mario: Como si se justificara como un bien mayor para la sociedad.

• Alex: Diria que seria cruel por nuestra parte si pensamos así en general, tampoco podemos quitar la vida a personas que piensan de esa manera porque nos rebajariamos a su nivel, e incluso más.

• Mario: Bien visto, ¿Y sabes porqué?

• Mario: Si pensásemos solo así, y quitásemos la vida a ladrones, asesinos, pederastas etc. ¿Sabes quienes quedarían? Sus verdugos, es decir nosotros.

• Alex: No lo habia pensado de esa forma la verdad.

• Mario: Solo es una forma de verlo.

• Mario: Y por último, si hablamos de quitar la vida a alguien en temas que se digan peleas y cosas por el estilo. ¿Tu qué opinas?

• Alex: En temas asi yo pienso que no estaría justificado hacer tal cosa.

• Alex: Al menos para mi, yo prefiero dialogar a hablar bien las cosas antes de entrar en malos rollos. 

• Mario: Es decir, que niegas su justificación al hacer algo de este estilo, por el hecho de no haber hecho uso del diálogo.

• Alex: Claro, en los casos anteriores pueden llegar a justificarse, no en todos pero concretamente en este, no.

EL DOLOR ÉS ESSENCIAL EN L'ÉSSER HUMÀ, COM DEIA SHOPENHAUER?

Iker Talavera i Joan Martinez

I: L'ÉSSER HUMÀ NECESSITA CONFLICTES PER EXISTIR; GUERRA, BARALLA, POLÈMICA, ETC.?
J: JO CREC QUE L'HOME SÍ O SÍ QUE NECESSITA CONFLICTES
I: TU CREUS QUE NO ES PODRIA EVITAR? I SI ÉS AIXÍ PERQUÈ NO ES POT EVITAR?
J: NO, PERQUÈ TOTHOM ES BARALLA PER QUALSEVOL COSA INCLÚS ELS ANIMALS.
I: DONCS TU PENSES QUE L'ÉSSER HUMÀ ES BARALLA PER NATURALESA
J: SÍ
I: PERÒ NO CREUS QUE L'ÉSSER HUMÀ NO ÉS SUFICIENTMENT RACIONAL PER EVITAR AIXÒ.
J: JO CREC QUE L'ÉSSER HUMÀ NECESSITA EL QUE LI DONA EL CONFLICTE
I: O SIGUI: PODER
J: SÍ
I: I TU CREUS QUE AQUEST PODER PODRÀ OMPLIR-NÓS I SERÀ SUFICIENT?
J: NO, JO CREC QUE EL PODER ÉS EL QUE MOU LA SOCIETAT
I: DONCS TU PENSES QUE L'AVARÍCIA I LA NECESSITAT DE PODER ENS FA CREAR CONFLICTES PER ACONSEGUIR MÉS? UNA MICA LA IDEA DE SCHOPENHAUER.
J: I AIXÒ QUE ÉS?
I: SCHOPENHAUER DIU QUE L'ÉSSER HUMÀ MAI PODRÀ A ESTAR FELIÇ PERQUÈ QUAN HI TENIM AMBICIONS O DESITJOS,QUAN NO ELS TENIM SOFRIM PERÒ SI L'ACONSEGUIM ENS AVORREIXEN. PER TANT L'ÉSSER HUMÀ TÉ L'AMBICIÓ DE MÉS PODER PERÒ QUAN HO ACONSEGUIM ÉS INSUFICIENT.
J: SÍ, EXACTAMENT L'ÉSSER HUMÀ NECESSITARÀ CADA VEGADA MÉS PODER I PER AIXÒ ELS CONFLICTES.  

Als éssers humans què ens diferencia dels animals?

Tutor: Als éssers humans què ens diferencia dels animals?

Alumne: ens diferenciem a través del sentit comú i que podem parlar, no?

Tutor: Tu què diries que és exactament "parlar"?

Alumne: ehmmmm... moure la boca i deixar anar sons.

Tutor: Així doncs, els gats no mouen la boca i ni deixa anar sons?

Alumne: emmmm, sí.

Tutor: a nosaltres també movem la boca i deixem anar sons.

Alumne: Sí, però això és comunicar.

Tutor: I hi ha algun altre tret que ens diferenciï dels animals?

Alumne: Podem posar ulleres quan volem i hem creat moltes coses.

Tutor: però els animals també creen coses, per exemple els conills i els castors creen madrigueres. Segons les respostes que hem donat, els humans són iguals que els animals?

Alumne: emmmmmm, en teoria sí perquè els humans som animals i tots venim d'una mateixa cèl·lula que ha sortit del no res.

Tutor: Abans has dit sobre el sentit comú i què és el sentit comú per tu?

Alumne: Doncs, el sentit comú és quan les persones que veuen series saben que el que està veient és mentida, però els animals potser quan el veuen pensen que és veritat perquè ells no tenen una part racional.

Tutor: Dius tu que els humans tenim un sentit racional, però si els animals el tenen, com sabries tu que els animals el que està veient és veritat o mentida?

Alumne: Actuaríem de diferent manera i notaríem molt per la seva manera de ser i actuar.

Tutor: Doncs els humans abans també hem sigut animals i hem pogut evolucionar fins a ser així. Hi ha un factor que ens fa que siguem simplement humans. Saps quin és el factor que ens distingim dels animals?

Alumne: La racionalitat.

Tutor: I saps com va aparèixer?

Alumne: Doncs evolucionant, no sé... Cada espècie començava a evolucionar segons el que necessitàvem i els humans començaven a ser unes cèl·lules fins a ser humans.

........

Tutor: Saps el que és la societat?

Alumne: sí.

Tutor: tu creus que els animals tenen una societat?

Alumne: No. Bé, si depenen de quina espècie. Hi ha animals que li agraden estar en societats i algunes no.

Tutor: Però les persones també hi ha gent que li agraden estar en grup i algunes li agraden estar soles.

Alumne: però no hi ha cap altra opció que viure en un mateix lloc.

Tutor: Nosaltres tenint uns instints que quan tenim gana mengem i els animals també tenim instints. Què és el que ens diferencien dels animals?

Alumne: Nosaltres podem controlar i aguantar les ganes de menjar i els animals no ho poden.

Tutor: imaginat que hi ha un grup de gent i tu estàs a dins. Tens ganes però aguantes perquè no hi ha ningú que se'n va a buscar menjar. Llavors la societat ens canvia la nostra manera de ser i els adaptem.

Alumne: per una part sí de què la societat ens canvia i jo m'adapto, però això de la gana, quan anava a la guarderia tenia gana i me n'anava a buscar el menjar.

Tutor: Però molt abans de la guarderia, quan eres un bebè la teva mare ja t'està formant la teva manera de ser.

Alumne: Ja, però si no volien una cosa posaves a plorar.

Tutor: Ja, però això és quan tens pensaments. Llavor quina és la teva conclusió sobre els animals i els humans?

Alumnes: Els humans i els animals ens diferenciem pel sentit comú i del raonament, ah i també per la societat.
Gràcies.

Fet per la Samira, Biyu i Judith.

Que és l'amor? Salma Padilla Tey ,Astrid Quiñonez 10/01/20

Astrid: És un sentiment que tenen totes les persones

Astrid: L'amor és un sentiment que tots els éssers humans tenim i ens motiva a fer certes coses o bogeries per aquesta persona a la qual tenim afecte. Hi ha molts tipus d'amor, també està l'emocional i sexual. Per exemple: No s'estima de la mateixa manera un germà que a la meva parella. Aquest és un tipus d'amor diferent, un és molt més intens i sexual que l'altre.
Salma: Però no solament és per una persona, també quan ens agrada molt fer una cosa.

Astrid: No solament són persones, també són hobbies; jo tinc passió pel dibuix i la fotografia, és pel que sento amor.

Salma: Llavors es pot definir o no l'amor?

Astrid: No exactament, perquè l'amor es pot explicar o es pot veure des de perspectives molt diferents, i aleshores hi ha molta controvèrsia.
Salma: Si no es pot definir perquè ho intenten definir?

Astrid: Suposo que des del seu punt de vista és possible.

Conclusió.
L'amor no es pot definir, ja que cada persona té un pensament completament diferent vers el que és l'amor i a més a més hi han moltes formes de sentir-ho. Està l'amor emocional, sexual maternofilial, entre amics, eròtic i molt més.

Per què somiem? Biyu&Judith-07/02/2020

Biyu: Saps per què les persones somien?

Judith: No.

Biyu: I te'n recordes de tot el que has somiat?

Judith: No, però només et recordes els últims 6 segons del que has somiat abans de despertar-te. Perquè abans que et despertis estàs en la fase d'apunt de dormir.

Biyu: Doncs, per què les persones no es recorden de tot?

Judith: perquè mentre dorms no t'adones del que somies perquè el cervell no funciona.

Biyu: No creus que les persones somien per alliberar energia negativa que ha acumulat durant el dia?

Judith: Sí és així, jo estaria dormint durant tot el dia.

Biyu: Ja, però les persones dormen 8 hores, no pots estar dormint tot el temps.

Judith: No ho sé. Jo estaria dormint tot el dia perquè tinc molta energia negativa.

Biyu: I creus que existeix l'inconscient?

Judith: No.

Biyu: Doncs segons un psicòleg que es diu Freud va dir que els somnis és el camí cap a l'inconscient. A vegades no et notes que dins dels teus somnis apareixes tu mateixa fent alguna cosa, però pensant?

Judith: Sí, a vegades em passa. Però quan somies no recordes de tot saps. Si despertes, i saps que has tingut un somni, i després penses en una altra cosa, te n'oblides completament del que has somiat.

Biyu: Ja, és veritat. A mi em va passar una vegada. Doncs la nostra conclusió és que no sabem per què les persones somien però pot ser que estiguin alliberant una energia negativa que ha acumulat durant el dia.

Es pot demostrar l'existència de Déu? Salma Padilla & Astrid Quiñonez 7/2/20

Astrid: No, no es pot demostrar com la ciència

Salma: Per què no es pot demostrar com la ciència?

Astrid: Ja que no sabem si de veritat la història de Jesús és de veritat o no

Salma: Tenim proves de què Jesús va existir

Astrid: Això no ho sabia, però així i tot està demostrat que el que deia era veritat? Això no se sap, hi ha moltes teories

Salma: Això és veritat però hi ha molta gent que té Fe i creu que és veritat tot i que no es pot demostrar res. Llavors perquè hi ha gent que creu i gent que no?

Astrid: Doncs això no ho sé, no puc donar el motiu pel qual ells tenen fe o no. Solament ells ho poden dir. Però jo en canvi et puc donar les meves raons

Salma: I quines són les teves raons?

Astrid: Doncs jo crec però a la vegada no, ja que puc arribar a pensar que hi ha algú més superior a nosaltres, però no crec que sigui Déu. Per creure havia d'haver-hi proves.
Salma: Llavors ets agnòstica?

Astrid: No descarto la possibilitat però tampoc ho afirmo, ja que potser tampoc es pot demostrar, no se sap el que hi ha allà dalt.
 
Salma: Llavors com penses que va sorgir l'univers

Astrid: Doncs pel big bang és la teoria més acceptada per la comunitat científica però sense ell no estaríem aquí.
Salma: No exactament ja que es podrien haver donat les condicions en un altre planeta.

Astrid: Potser podria haver-hi vida en un altre planeta

Salma: També

Conclusió:
No es pot demostrar l'existència de Déu, ja que mai podrem saber si existeix però no descartem la possibilitat que pugui existir.

Presentació Keylin&Judit- primera sessió 25/10/2019

- ¿Cómo te llamas?                                                                     

· Keylin

- ¿De dónde eres? 

· De honduras

 - ¿Cuándo es tu cumpleaños?

· En marzo    

- El mío también es en marzo

- ¿Qué te gusta hacer en tu tiempo libre?

· Me gustan hacer muchas cosas como escuchar música.

- ¿Qué música escuchas?

· Reguetón ¿Y tú?

- Yo soy más de pop, no me gusta mucho el reguetón por lo que dicen las letras.

- ¿A parte de reguetón no escuchas ningún otro tipo de música?

· A veces trap.

- ¿Tienes cantante favorito?

· Sí, Dalex.

- ¿Con quién vives?

· Con mi mamá, mi hermana, mis dos sobrinos, mis dos primos, mi tío y mi tía.

- Eso son muchas personas.

· Sí, me lo suelen decir.

- ¿Tienes mascotas?

· Sí, un golden labrador.

- ¿Y cómo se llama?

· Tayron.

Con esta presentación nos hemos dado cuenta de que somos muy diferentes, una de las pocas cosas que tenemos en común es el mes de nacimiento.

Què és per a tu l'amor?

Marta: Què és per a tu l'amor, Alejandro?

Alejandro: Per a mi l'amor és una forma de millorar a les persones, et fa feliç i veure la vida diferent de com la veiem normalment.

Marta: Tenint en compte que hi ha diferents tipus d'amor a quin et refereixes?

Alejandro: Ara mateix a l'amor de parella, però és cert que hi ha diferents i nosaltres relacionem l'amor, a l'amor de parella.

Marta: Ja, hauríem de també relacionar-ho amb l'amor a uns pares, als germans...

Alejandro: Sí. Igualment ells també em fan millor persona, però com estem acostumats a ells... Sembla que ja no valorem els somriures que ens fan.

Marta: T'adones quan parles d'això.

Alejandro: Sí, però realment em fan feliç.

Marta: A mi també.

¿CÓMO SERIA UNA PERSONA SIN QUE ÉSTA HABER SUFRIDO/PADECIDO? Samira y Alba (10-01-2020))

¿CÓMO SERÍA UNA PERSONA SIN HABER SUFRIDO?

• Alba: el que una persona no haya sufrido le cuesta más ser empático con la gente.

• Samira: No hace falta sufrir para no tener empatía, eso no significa que no tengas sentido además se puede aprender a tener empatía.

• Samira: crees que la gente cambia o evoluciona habiendo sufrido?

• Alba: depende de la persona o cambia o evoluciona 

• Samira: dirías que cambiar o evolucionar es lo mismo?

• Alba: no porque cambiar de actitud es más drástico y evolucionar es una mejor versión de ti.

• Samira: crees que puedes evolucionar a mejor persona?

• Alba: que no puedes evolucionar porque tarda mucho tiempo pero si puedes cambiar.

• Samira: cuando has sufrido has aprendido de  tus errores?

• Alba: sí, porque no vuelves a fallar como por ejemplo sentarte en un banco recién pintado pues otra vez no te sentaras.

• Samira: si no hubieras sufrido no hubieras aprendido a no sentarte en un banco recién pintado, no?

• Alba: pues si

•  Samira: entonces sufrir esta ligado a aprender cosas que no deberías haber hecho porque si nunca hubieras fallado no hubieras aprendido nada nuevo y creerías que siempre te va a ir bien en la vida y no conocerías el mal.