dimecres, 22 de gener del 2020

Què és per a tu l'amor?

Marta: Què és per a tu l'amor, Alejandro?

Alejandro: Per a mi l'amor és una forma de millorar a les persones, et fa feliç i veure la vida diferent de com la veiem normalment.

Marta: Tenint en compte que hi ha diferents tipus d'amor a quin et refereixes?

Alejandro: Ara mateix a l'amor de parella, però és cert que hi ha diferents i nosaltres relacionem l'amor, a l'amor de parella.

Marta: Ja, hauríem de també relacionar-ho amb l'amor a uns pares, als germans...

Alejandro: Sí. Igualment ells també em fan millor persona, però com estem acostumats a ells... Sembla que ja no valorem els somriures que ens fan.

Marta: T'adones quan parles d'això.

Alejandro: Sí, però realment em fan feliç.

Marta: A mi també.


¿CÓMO SERIA UNA PERSONA SIN QUE ÉSTA HABER SUFRIDO/PADECIDO? Samira y Alba (10-01-2020))


¿CÓMO SERÍA UNA PERSONA SIN HABER SUFRIDO?

  • Alba: el que una persona no haya sufrido le cuesta más ser empático con la gente.

  • Samira: No hace falta sufrir para no tener empatía, eso no significa que no tengas sentido además se puede aprender a tener empatía.

  • Samira: crees que la gente cambia o evoluciona habiendo sufrido?

  • Alba: depende de la persona o cambia o evoluciona 

  • Samira: dirías que cambiar o evolucionar es lo mismo?

  • Alba: no porque cambiar de actitud es más drástico y evolucionar es una mejor versión de ti.

  • Samira: crees que puedes evolucionar a mejor persona?

  • Alba: que no puedes evolucionar porque tarda mucho tiempo pero si puedes cambiar.

  • Samira: cuando has sufrido has aprendido de  tus errores?

  • Alba: sí, porque no vuelves a fallar como por ejemplo sentarte en un banco recién pintado pues otra vez no te sentaras.

  • Samira: si no hubieras sufrido no hubieras aprendido a no sentarte en un banco recién pintado, no?

  • Alba: pues si

  •  Samira: entonces sufrir esta ligado a aprender cosas que no deberías haber hecho porque si nunca hubieras fallado no hubieras aprendido nada nuevo y creerías que siempre te va a ir bien en la vida y no conocerías el mal.

 

dimarts, 14 de gener del 2020

MATAR A UN ASSASSÍ ESTÀ BÉ?


Samira: Tu creus que matar un assassí està bé?
Alba: Sí, perquè l'assassí ha matat algú i això està malament. Opino que el dit «d'ull per ull i dent per dent» s'ha de dur a terme en diverses situacions.
Samira: Però si tu mates a un assassí, acabaries convertint-te en un altre assassina.
Alba: si em convertiria en una assassina, però penso que hauria de venjar-me si, per exemple, un assassí matés a un familiar meu.
Samira: Així que penses que hauries de venjar-te d'un assassí si matés a una persona teva molt propera? Perquè jo et dic que si posem a pràctica això, acabaria creant-se un circulo viciós, On tots es matarien entre si i acabaria convertint-se la societat en una salvatge.
Alba: Escoltat això si en penso que acabaria passant tot això per solament venjar-se. Però encara considero que està bé venjar-se d'un assassí.
Samira: Però que hauria passat si l'assassí que has matat resulta ser innocent?
Alba: Mai mataria a algú innocent, ja que seria una assassina bona perquè solament mataria a assassins dolents.
Samira: Però com saps que és innocent o no? Podria ser que des del teu punt de vista és dolent però en realitat no ha fet res dolent
Alba: Si ho dius així, seria una assassina dolenta perquè estic matant a algú innocent encara que jo cregui que no ho és i no faria una bona acció.










dimecres, 1 de gener del 2020

Pot existir el mal sense el bé? Salma Padilla & Astrid Quiñonez-13/12/19

Salma: Pot existir el mal sense el bé?
Astrid: Jo crec que no
Salma : Per què no?
Astrid: Perquè ha d'haver-hi un equilibri, amb el mal seria un caos i amb el bé seria molt avorrit, si tot fos el mateix seria molt avorrit, perquè amb el mal no és tan avorrit, per exemple amb una pel·lícula de Marvel sempre hi ha un dolent
Salma: Per què ha d'haver-hi un dolent a una pel·lícula?
Astrid: Perquè tot seria constant, una pel·lícula sense alguna cosa dolenta seria molt avorrida, a més a més hi ha d'haver un equilibri, sense el mal no existeix el bé
Salma: Si el mal depèn del bé, el bé depèn del mal llavors?
Astrid: Per una banda sí, perquè com he dit ha d'haver-hi un equilibri
Salma: A la guerra de Síria només hi ha mal?
Astrid: Sí, perquè es preocupen més pel dany que poden provocar perquè el seu oponent es rendeixi i pensen en el que causen a les persones que no tenen res a veure amb això.
Salma: Si el mal depèn del bé, en aquesta situació hauria d'haver-hi el bé?
Astrid: Sí, allà és quan entren els de l'ONU, molta gent aporta una mica per ajudar a aquestes persones que ho necessiten, i així superar aquesta part de la seva vida i poder continuar
Salma: Si els humans no existíssim, existiria el mal o el bé?
Astrid: Però, què existiria si nosaltres no estem?
Salma: Animals
Astrid: Els animals no tenen la capacitat de raonar, fan les coses per instints.
La conclusió seria que sense el mal no pot existir el bé i a la inversa.

Quin és el sentit de la vida? Astrid Quiñonez & Salma Padilla-15/11/19

Salma: Quin és el sentit de la vida?
Astrid: No sé, vius i morts ja està
Salma: Ja però en durant aquest temps pots fer moltes coses
Astrid: No entenc exactament que vol dir la pregunta
Salma: Per exemple, tu vens a l'institut per tenir l'ESO, això és el que fa que tu estiguis aquí, és el sentit de per què estàs aquí. No hi ha res que faci aixecar-te cada matí?
Astrid: Venir a l'institut .
Salma: Però per què vens a l'institut? Què vols fer en un futur?
Astrid: un cicle.
Salma: Llavors això és el que fa que estiguis aquí.
Astrid: Sí, no et puc dir exactament quin és el sentit de la vida .
Salma: Dir alguna cosa que creus que li doni sentit a la teva vida .
Astrid: Tens unes obligacions que has de complir, però també has de viure .
Salma: Què creus que passaria si no hi haguessin obligacions?
Astrid: La gent no faria res .
Salma: Llavors les obligacions també donen sentit a les coses?
Astrid: Sí .
Salma: Només això?
Astrid: Que les persones t'estimin i et cuidin ,els amics, no sé .
Salma: Això és un complement important però no ho és tot.
Astrid: Quan creixem vam descobrir que les nostres accions tenen sentit,
que no fem les coses perquè sí .
Salma: I hauries arribat a aquesta conclusió tu sola?
Astrid: Tot s'aconsegueix amb una mica d'ajuda dels altres .
Salma: Aleshores els humans no podem donar-li un sentit a la nostra vida si estem sols?
Astrid: La vida és compartir .
Salma: De què et serveix compartir?
Astrid: Per poder viure i veure als que estimes feliços , realitzar els teus somnis
Salma: De què et serveix realitzar els teus somnis si moriràs igualment?
Astrid: Almenys ho hauries gaudit, i aprofitat el temps que hagi durat.
Salma: I si et canses?
Astrid: No crec que et cansis d'una cosa que sempre has volgut fer i sempre t'ha agradat .
Salma: Una persona que està treballant d'una cosa que no li agrada, està vivint?
Astrid: Està vivint, però no com hauria de viure .
Salma: I com hauria de viure?
Astrid: Doncs estar en un treball que li agradi de veritat
Salma: I si no ho troba?
Astrid: Potser hauria de fer un descans i pensar el que li agrada de veritat
Salma: Però arriba un moment en què has de treballar.
Astrid: Treballes del que t'agrada, et jubiles i morts
Salma: Aleshores, quin és el sentit de la vida?
Astrid: Compartir, aconseguir arribar als teus somnis, gaudir de la gent que t'estima i estimes, complir les teves responsabilitats, i morir.

Tutoria filosòfica entre Laura & Zafeer- 13/12/19


Laura: ¿Por qué nos complicamos la vida y sufrimos, si al final moriremos?
Zafeer: Porqué aunque mueras, la vida que tienes pues hay que disfrutarla.
Laura: ¿Crees que podríamos vivir sin complicarnos la vida?
Zafeer: Estaría bien no tener que complicarnos la vida por tenerlo todo resuelto.
Laura: Cierto, pero siempre acabaríamos queriendo complicarnos un poco,¿ no?, ¿ Por qué?
Zafeer: Porqué si no te aburres.
Laura: Con lo cual,¿ sufrir y complicarnos la vida es por no aburrirnos?
Zafeer: A veces sí, ya que lo puedes utilizar como incentivo personal.
Laura: Si somos nosotros mismos quienes nos complicamos la vida,¿ por qué hay gente que no soporta tal sufrimiento?.
Zafeer: Porqué sufren más de lo que consiguen alcanzar.
Laura: ¿Hay veces en que nosotros mismos nos auto imponemos un sufrimiento (agobio, estrés) para un mejor rendimiento personal?
Zafeer: Sí, porqué nos ayuda a mejorar, nos hace sentirnos que somos más "suficientes".
Laura ¿Solo nos hace mejorar a nivel personal, o también en las relaciones que establecemos?
Zafeer: Ambas. A veces sacrificarnos por otras personas, ayuda a nuestras relaciones.

CONEIXENT-NOS


Samira: Hola, sóc Samira. Com et dius?
Alba: Hola, em dic alba.
Samira: Que edat tens? I quan és el teu aniversari?
Alba: Tinc 14 anys i el meu aniversari és el 2 de setembre. I el teu?
Samira: Tinc 16 anys i el 7 abril és el meu aniversari. Digues-me, que t'agrada fer en el teu lliure?
Alba: M'agrada molt llegir. I a tu?
Samira: En el meu temps lliure sòl Dibuixar i a vegades escolto música. T'agrada escoltar música?
Alba: Rock i el rap. I a tu?
Samira: A mi m'agrada molt el kpop encara que a vegades escolto una mica de pop. T'agrada algun esport?
Alba: M'agrada el Taekwondo i el bàsquet. I el teu?
Samira: No m'agrada l'esport perquè no se'm dóna bé, sóc molt dolenta. Quin és el teu menjar favorit?
Alba: M'agrada la pasta. I a tu que t'agrada?
Samira: A mi la lasanya. T'agraden els videojocs?
Alba: No, no m'agraden els videojocs. I a tu?
Samira: M'agraden els videojocs però no tinc un joc favorit, sóc dolenta jugant. T'agrada alguna sèrie de televisió?
Alba; Els 100 i la reina del flow. I el teu?
Samira: Ara mateix m'agrada yokusoku no neverland i Noragami aragoto. Hi ha algun país que t'agradaria viatjar?
Alba: M'agradaria viatjar als Estats Units i a Madagascar. I tu vols viatjar algun lloc?
Samira: A mi m'agradaria viatjar a Corea, el Japó i la Xina. Quina xarxa social utilitzes més?
Alba: Utilitzo molt Instagram. I el teu?
Samira: Igual, Instagram ho utilitzo molt. T'agrada una mica molt?
Alba: Els llibres. I el teu?
Samira: Ara mateix res. Tens mascotes?
Alba: tinc un aquari. Tu tens alguna mascota?
Samira: Sí, jo tinc un conill i dos canaris. Ha estat un gust de conèixer-te.
Alba: El mateix dic.