EL DOLOR ÉS ESSENCIAL EN L'ÉSSER HUMÀ, COM DEIA SHOPENHAUER?

Iker Talavera i Joan Martinez

I: L'ÉSSER HUMÀ NECESSITA CONFLICTES PER EXISTIR; GUERRA, BARALLA, POLÈMICA, ETC.?
J: JO CREC QUE L'HOME SÍ O SÍ QUE NECESSITA CONFLICTES
I: TU CREUS QUE NO ES PODRIA EVITAR? I SI ÉS AIXÍ PERQUÈ NO ES POT EVITAR?
J: NO, PERQUÈ TOTHOM ES BARALLA PER QUALSEVOL COSA INCLÚS ELS ANIMALS.
I: DONCS TU PENSES QUE L'ÉSSER HUMÀ ES BARALLA PER NATURALESA
J: SÍ
I: PERÒ NO CREUS QUE L'ÉSSER HUMÀ NO ÉS SUFICIENTMENT RACIONAL PER EVITAR AIXÒ.
J: JO CREC QUE L'ÉSSER HUMÀ NECESSITA EL QUE LI DONA EL CONFLICTE
I: O SIGUI: PODER
J: SÍ
I: I TU CREUS QUE AQUEST PODER PODRÀ OMPLIR-NÓS I SERÀ SUFICIENT?
J: NO, JO CREC QUE EL PODER ÉS EL QUE MOU LA SOCIETAT
I: DONCS TU PENSES QUE L'AVARÍCIA I LA NECESSITAT DE PODER ENS FA CREAR CONFLICTES PER ACONSEGUIR MÉS? UNA MICA LA IDEA DE SCHOPENHAUER.
J: I AIXÒ QUE ÉS?
I: SCHOPENHAUER DIU QUE L'ÉSSER HUMÀ MAI PODRÀ A ESTAR FELIÇ PERQUÈ QUAN HI TENIM AMBICIONS O DESITJOS,QUAN NO ELS TENIM SOFRIM PERÒ SI L'ACONSEGUIM ENS AVORREIXEN. PER TANT L'ÉSSER HUMÀ TÉ L'AMBICIÓ DE MÉS PODER PERÒ QUAN HO ACONSEGUIM ÉS INSUFICIENT.
J: SÍ, EXACTAMENT L'ÉSSER HUMÀ NECESSITARÀ CADA VEGADA MÉS PODER I PER AIXÒ ELS CONFLICTES.  

Als éssers humans què ens diferencia dels animals?

Tutor: Als éssers humans què ens diferencia dels animals?

Alumne: ens diferenciem a través del sentit comú i que podem parlar, no?

Tutor: Tu què diries que és exactament "parlar"?

Alumne: ehmmmm... moure la boca i deixar anar sons.

Tutor: Així doncs, els gats no mouen la boca i ni deixa anar sons?

Alumne: emmmm, sí.

Tutor: a nosaltres també movem la boca i deixem anar sons.

Alumne: Sí, però això és comunicar.

Tutor: I hi ha algun altre tret que ens diferenciï dels animals?

Alumne: Podem posar ulleres quan volem i hem creat moltes coses.

Tutor: però els animals també creen coses, per exemple els conills i els castors creen madrigueres. Segons les respostes que hem donat, els humans són iguals que els animals?

Alumne: emmmmmm, en teoria sí perquè els humans som animals i tots venim d'una mateixa cèl·lula que ha sortit del no res.

Tutor: Abans has dit sobre el sentit comú i què és el sentit comú per tu?

Alumne: Doncs, el sentit comú és quan les persones que veuen series saben que el que està veient és mentida, però els animals potser quan el veuen pensen que és veritat perquè ells no tenen una part racional.

Tutor: Dius tu que els humans tenim un sentit racional, però si els animals el tenen, com sabries tu que els animals el que està veient és veritat o mentida?

Alumne: Actuaríem de diferent manera i notaríem molt per la seva manera de ser i actuar.

Tutor: Doncs els humans abans també hem sigut animals i hem pogut evolucionar fins a ser així. Hi ha un factor que ens fa que siguem simplement humans. Saps quin és el factor que ens distingim dels animals?

Alumne: La racionalitat.

Tutor: I saps com va aparèixer?

Alumne: Doncs evolucionant, no sé... Cada espècie començava a evolucionar segons el que necessitàvem i els humans començaven a ser unes cèl·lules fins a ser humans.

........

Tutor: Saps el que és la societat?

Alumne: sí.

Tutor: tu creus que els animals tenen una societat?

Alumne: No. Bé, si depenen de quina espècie. Hi ha animals que li agraden estar en societats i algunes no.

Tutor: Però les persones també hi ha gent que li agraden estar en grup i algunes li agraden estar soles.

Alumne: però no hi ha cap altra opció que viure en un mateix lloc.

Tutor: Nosaltres tenint uns instints que quan tenim gana mengem i els animals també tenim instints. Què és el que ens diferencien dels animals?

Alumne: Nosaltres podem controlar i aguantar les ganes de menjar i els animals no ho poden.

Tutor: imaginat que hi ha un grup de gent i tu estàs a dins. Tens ganes però aguantes perquè no hi ha ningú que se'n va a buscar menjar. Llavors la societat ens canvia la nostra manera de ser i els adaptem.

Alumne: per una part sí de què la societat ens canvia i jo m'adapto, però això de la gana, quan anava a la guarderia tenia gana i me n'anava a buscar el menjar.

Tutor: Però molt abans de la guarderia, quan eres un bebè la teva mare ja t'està formant la teva manera de ser.

Alumne: Ja, però si no volien una cosa posaves a plorar.

Tutor: Ja, però això és quan tens pensaments. Llavor quina és la teva conclusió sobre els animals i els humans?

Alumnes: Els humans i els animals ens diferenciem pel sentit comú i del raonament, ah i també per la societat.
Gràcies.

Fet per la Samira, Biyu i Judith.

Que és l'amor? Salma Padilla Tey ,Astrid Quiñonez 10/01/20

Astrid: És un sentiment que tenen totes les persones

Astrid: L'amor és un sentiment que tots els éssers humans tenim i ens motiva a fer certes coses o bogeries per aquesta persona a la qual tenim afecte. Hi ha molts tipus d'amor, també està l'emocional i sexual. Per exemple: No s'estima de la mateixa manera un germà que a la meva parella. Aquest és un tipus d'amor diferent, un és molt més intens i sexual que l'altre.
Salma: Però no solament és per una persona, també quan ens agrada molt fer una cosa.

Astrid: No solament són persones, també són hobbies; jo tinc passió pel dibuix i la fotografia, és pel que sento amor.

Salma: Llavors es pot definir o no l'amor?

Astrid: No exactament, perquè l'amor es pot explicar o es pot veure des de perspectives molt diferents, i aleshores hi ha molta controvèrsia.
Salma: Si no es pot definir perquè ho intenten definir?

Astrid: Suposo que des del seu punt de vista és possible.

Conclusió.
L'amor no es pot definir, ja que cada persona té un pensament completament diferent vers el que és l'amor i a més a més hi han moltes formes de sentir-ho. Està l'amor emocional, sexual maternofilial, entre amics, eròtic i molt més.

Per què somiem? Biyu&Judith-07/02/2020

Biyu: Saps per què les persones somien?

Judith: No.

Biyu: I te'n recordes de tot el que has somiat?

Judith: No, però només et recordes els últims 6 segons del que has somiat abans de despertar-te. Perquè abans que et despertis estàs en la fase d'apunt de dormir.

Biyu: Doncs, per què les persones no es recorden de tot?

Judith: perquè mentre dorms no t'adones del que somies perquè el cervell no funciona.

Biyu: No creus que les persones somien per alliberar energia negativa que ha acumulat durant el dia?

Judith: Sí és així, jo estaria dormint durant tot el dia.

Biyu: Ja, però les persones dormen 8 hores, no pots estar dormint tot el temps.

Judith: No ho sé. Jo estaria dormint tot el dia perquè tinc molta energia negativa.

Biyu: I creus que existeix l'inconscient?

Judith: No.

Biyu: Doncs segons un psicòleg que es diu Freud va dir que els somnis és el camí cap a l'inconscient. A vegades no et notes que dins dels teus somnis apareixes tu mateixa fent alguna cosa, però pensant?

Judith: Sí, a vegades em passa. Però quan somies no recordes de tot saps. Si despertes, i saps que has tingut un somni, i després penses en una altra cosa, te n'oblides completament del que has somiat.

Biyu: Ja, és veritat. A mi em va passar una vegada. Doncs la nostra conclusió és que no sabem per què les persones somien però pot ser que estiguin alliberant una energia negativa que ha acumulat durant el dia.

Es pot demostrar l'existència de Déu? Salma Padilla & Astrid Quiñonez 7/2/20

Astrid: No, no es pot demostrar com la ciència

Salma: Per què no es pot demostrar com la ciència?

Astrid: Ja que no sabem si de veritat la història de Jesús és de veritat o no

Salma: Tenim proves de què Jesús va existir

Astrid: Això no ho sabia, però així i tot està demostrat que el que deia era veritat? Això no se sap, hi ha moltes teories

Salma: Això és veritat però hi ha molta gent que té Fe i creu que és veritat tot i que no es pot demostrar res. Llavors perquè hi ha gent que creu i gent que no?

Astrid: Doncs això no ho sé, no puc donar el motiu pel qual ells tenen fe o no. Solament ells ho poden dir. Però jo en canvi et puc donar les meves raons

Salma: I quines són les teves raons?

Astrid: Doncs jo crec però a la vegada no, ja que puc arribar a pensar que hi ha algú més superior a nosaltres, però no crec que sigui Déu. Per creure havia d'haver-hi proves.
Salma: Llavors ets agnòstica?

Astrid: No descarto la possibilitat però tampoc ho afirmo, ja que potser tampoc es pot demostrar, no se sap el que hi ha allà dalt.
 
Salma: Llavors com penses que va sorgir l'univers

Astrid: Doncs pel big bang és la teoria més acceptada per la comunitat científica però sense ell no estaríem aquí.
Salma: No exactament ja que es podrien haver donat les condicions en un altre planeta.

Astrid: Potser podria haver-hi vida en un altre planeta

Salma: També

Conclusió:
No es pot demostrar l'existència de Déu, ja que mai podrem saber si existeix però no descartem la possibilitat que pugui existir.

Presentació Keylin&Judit- primera sessió 25/10/2019

- ¿Cómo te llamas?                                                                     

· Keylin

- ¿De dónde eres? 

· De honduras

 - ¿Cuándo es tu cumpleaños?

· En marzo    

- El mío también es en marzo

- ¿Qué te gusta hacer en tu tiempo libre?

· Me gustan hacer muchas cosas como escuchar música.

- ¿Qué música escuchas?

· Reguetón ¿Y tú?

- Yo soy más de pop, no me gusta mucho el reguetón por lo que dicen las letras.

- ¿A parte de reguetón no escuchas ningún otro tipo de música?

· A veces trap.

- ¿Tienes cantante favorito?

· Sí, Dalex.

- ¿Con quién vives?

· Con mi mamá, mi hermana, mis dos sobrinos, mis dos primos, mi tío y mi tía.

- Eso son muchas personas.

· Sí, me lo suelen decir.

- ¿Tienes mascotas?

· Sí, un golden labrador.

- ¿Y cómo se llama?

· Tayron.

Con esta presentación nos hemos dado cuenta de que somos muy diferentes, una de las pocas cosas que tenemos en común es el mes de nacimiento.

Què és per a tu l'amor?

Marta: Què és per a tu l'amor, Alejandro?

Alejandro: Per a mi l'amor és una forma de millorar a les persones, et fa feliç i veure la vida diferent de com la veiem normalment.

Marta: Tenint en compte que hi ha diferents tipus d'amor a quin et refereixes?

Alejandro: Ara mateix a l'amor de parella, però és cert que hi ha diferents i nosaltres relacionem l'amor, a l'amor de parella.

Marta: Ja, hauríem de també relacionar-ho amb l'amor a uns pares, als germans...

Alejandro: Sí. Igualment ells també em fan millor persona, però com estem acostumats a ells... Sembla que ja no valorem els somriures que ens fan.

Marta: T'adones quan parles d'això.

Alejandro: Sí, però realment em fan feliç.

Marta: A mi també.

¿CÓMO SERIA UNA PERSONA SIN QUE ÉSTA HABER SUFRIDO/PADECIDO? Samira y Alba (10-01-2020))

¿CÓMO SERÍA UNA PERSONA SIN HABER SUFRIDO?

• Alba: el que una persona no haya sufrido le cuesta más ser empático con la gente.

• Samira: No hace falta sufrir para no tener empatía, eso no significa que no tengas sentido además se puede aprender a tener empatía.

• Samira: crees que la gente cambia o evoluciona habiendo sufrido?

• Alba: depende de la persona o cambia o evoluciona 

• Samira: dirías que cambiar o evolucionar es lo mismo?

• Alba: no porque cambiar de actitud es más drástico y evolucionar es una mejor versión de ti.

• Samira: crees que puedes evolucionar a mejor persona?

• Alba: que no puedes evolucionar porque tarda mucho tiempo pero si puedes cambiar.

• Samira: cuando has sufrido has aprendido de  tus errores?

• Alba: sí, porque no vuelves a fallar como por ejemplo sentarte en un banco recién pintado pues otra vez no te sentaras.

• Samira: si no hubieras sufrido no hubieras aprendido a no sentarte en un banco recién pintado, no?

• Alba: pues si

•  Samira: entonces sufrir esta ligado a aprender cosas que no deberías haber hecho porque si nunca hubieras fallado no hubieras aprendido nada nuevo y creerías que siempre te va a ir bien en la vida y no conocerías el mal.

 

MATAR A UN ASSASSÍ ESTÀ BÉ?

Samira: Tu creus que matar un assassí està bé?

Alba: Sí, perquè l'assassí ha matat algú i això està malament. Opino que el dit «d'ull per ull i dent per dent» s'ha de dur a terme en diverses situacions.

Samira: Però si tu mates a un assassí, acabaries convertint-te en un altre assassina.

Alba: si em convertiria en una assassina, però penso que hauria de venjar-me si, per exemple, un assassí matés a un familiar meu.

Samira: Així que penses que hauries de venjar-te d'un assassí si matés a una persona teva molt propera? Perquè jo et dic que si posem a pràctica això, acabaria creant-se un circulo viciós, On tots es matarien entre si i acabaria convertint-se la societat en una salvatge.

Alba: Escoltat això si en penso que acabaria passant tot això per solament venjar-se. Però encara considero que està bé venjar-se d'un assassí.

Samira: Però que hauria passat si l'assassí que has matat resulta ser innocent?

Alba: Mai mataria a algú innocent, ja que seria una assassina bona perquè solament mataria a assassins dolents.

Samira: Però com saps que és innocent o no? Podria ser que des del teu punt de vista és dolent però en realitat no ha fet res dolent

Alba: Si ho dius així, seria una assassina dolenta perquè estic matant a algú innocent encara que jo cregui que no ho és i no faria una bona acció.

Pot existir el mal sense el bé? Salma Padilla & Astrid Quiñonez-13/12/19

Salma: Pot existir el mal sense el bé?
Astrid: Jo crec que no
Salma : Per què no?
Astrid: Perquè ha d'haver-hi un equilibri, amb el mal seria un caos i amb el bé seria molt avorrit, si tot fos el mateix seria molt avorrit, perquè amb el mal no és tan avorrit, per exemple amb una pel·lícula de Marvel sempre hi ha un dolent
Salma: Per què ha d'haver-hi un dolent a una pel·lícula?
Astrid: Perquè tot seria constant, una pel·lícula sense alguna cosa dolenta seria molt avorrida, a més a més hi ha d'haver un equilibri, sense el mal no existeix el bé
Salma: Si el mal depèn del bé, el bé depèn del mal llavors?
Astrid: Per una banda sí, perquè com he dit ha d'haver-hi un equilibri
Salma: A la guerra de Síria només hi ha mal?
Astrid: Sí, perquè es preocupen més pel dany que poden provocar perquè el seu oponent es rendeixi i pensen en el que causen a les persones que no tenen res a veure amb això.
Salma: Si el mal depèn del bé, en aquesta situació hauria d'haver-hi el bé?
Astrid: Sí, allà és quan entren els de l'ONU, molta gent aporta una mica per ajudar a aquestes persones que ho necessiten, i així superar aquesta part de la seva vida i poder continuar
Salma: Si els humans no existíssim, existiria el mal o el bé?
Astrid: Però, què existiria si nosaltres no estem?
Salma: Animals
Astrid: Els animals no tenen la capacitat de raonar, fan les coses per instints.
La conclusió seria que sense el mal no pot existir el bé i a la inversa.

Quin és el sentit de la vida? Astrid Quiñonez & Salma Padilla-15/11/19

Salma: Quin és el sentit de la vida?
Astrid: No sé, vius i morts ja està
Salma: Ja però en durant aquest temps pots fer moltes coses
Astrid: No entenc exactament que vol dir la pregunta
Salma: Per exemple, tu vens a l'institut per tenir l'ESO, això és el que fa que tu estiguis aquí, és el sentit de per què estàs aquí. No hi ha res que faci aixecar-te cada matí?
Astrid: Venir a l'institut .
Salma: Però per què vens a l'institut? Què vols fer en un futur?
Astrid: un cicle.
Salma: Llavors això és el que fa que estiguis aquí.
Astrid: Sí, no et puc dir exactament quin és el sentit de la vida .
Salma: Dir alguna cosa que creus que li doni sentit a la teva vida .
Astrid: Tens unes obligacions que has de complir, però també has de viure .
Salma: Què creus que passaria si no hi haguessin obligacions?
Astrid: La gent no faria res .
Salma: Llavors les obligacions també donen sentit a les coses?
Astrid: Sí .
Salma: Només això?
Astrid: Que les persones t'estimin i et cuidin ,els amics, no sé .
Salma: Això és un complement important però no ho és tot.
Astrid: Quan creixem vam descobrir que les nostres accions tenen sentit,
que no fem les coses perquè sí .
Salma: I hauries arribat a aquesta conclusió tu sola?
Astrid: Tot s'aconsegueix amb una mica d'ajuda dels altres .
Salma: Aleshores els humans no podem donar-li un sentit a la nostra vida si estem sols?
Astrid: La vida és compartir .
Salma: De què et serveix compartir?
Astrid: Per poder viure i veure als que estimes feliços , realitzar els teus somnis
Salma: De què et serveix realitzar els teus somnis si moriràs igualment?
Astrid: Almenys ho hauries gaudit, i aprofitat el temps que hagi durat.
Salma: I si et canses?
Astrid: No crec que et cansis d'una cosa que sempre has volgut fer i sempre t'ha agradat .
Salma: Una persona que està treballant d'una cosa que no li agrada, està vivint?
Astrid: Està vivint, però no com hauria de viure .
Salma: I com hauria de viure?
Astrid: Doncs estar en un treball que li agradi de veritat
Salma: I si no ho troba?
Astrid: Potser hauria de fer un descans i pensar el que li agrada de veritat
Salma: Però arriba un moment en què has de treballar.
Astrid: Treballes del que t'agrada, et jubiles i morts
Salma: Aleshores, quin és el sentit de la vida?
Astrid: Compartir, aconseguir arribar als teus somnis, gaudir de la gent que t'estima i estimes, complir les teves responsabilitats, i morir.

Tutoria filosòfica entre Laura & Zafeer- 13/12/19

Laura: ¿Por qué nos complicamos la vida y sufrimos, si al final moriremos?

Zafeer: Porqué aunque mueras, la vida que tienes pues hay que disfrutarla.

Laura: ¿Crees que podríamos vivir sin complicarnos la vida?

Zafeer: Estaría bien no tener que complicarnos la vida por tenerlo todo resuelto.

Laura: Cierto, pero siempre acabaríamos queriendo complicarnos un poco,¿ no?, ¿ Por qué?

Zafeer: Porqué si no te aburres.

Laura: Con lo cual,¿ sufrir y complicarnos la vida es por no aburrirnos?

Zafeer: A veces sí, ya que lo puedes utilizar como incentivo personal.

Laura: Si somos nosotros mismos quienes nos complicamos la vida,¿ por qué hay gente que no soporta tal sufrimiento?.

Zafeer: Porqué sufren más de lo que consiguen alcanzar.

Laura: ¿Hay veces en que nosotros mismos nos auto imponemos un sufrimiento (agobio, estrés) para un mejor rendimiento personal?

Zafeer: Sí, porqué nos ayuda a mejorar, nos hace sentirnos que somos más "suficientes".

Laura ¿Solo nos hace mejorar a nivel personal, o también en las relaciones que establecemos?

Zafeer: Ambas. A veces sacrificarnos por otras personas, ayuda a nuestras relaciones.

CONEIXENT-NOS

Samira: Hola, sóc Samira. Com et dius?

Alba: Hola, em dic alba.

Samira: Que edat tens? I quan és el teu aniversari?

Alba: Tinc 14 anys i el meu aniversari és el 2 de setembre. I el teu?

Samira: Tinc 16 anys i el 7 abril és el meu aniversari. Digues-me, que t'agrada fer en el teu lliure?

Alba: M'agrada molt llegir. I a tu?

Samira: En el meu temps lliure sòl Dibuixar i a vegades escolto música. T'agrada escoltar música?

Alba: Rock i el rap. I a tu?

Samira: A mi m'agrada molt el kpop encara que a vegades escolto una mica de pop. T'agrada algun esport?

Alba: M'agrada el Taekwondo i el bàsquet. I el teu?

Samira: No m'agrada l'esport perquè no se'm dóna bé, sóc molt dolenta. Quin és el teu menjar favorit?

Alba: M'agrada la pasta. I a tu que t'agrada?

Samira: A mi la lasanya. T'agraden els videojocs?

Alba: No, no m'agraden els videojocs. I a tu?

Samira: M'agraden els videojocs però no tinc un joc favorit, sóc dolenta jugant. T'agrada alguna sèrie de televisió?

Alba; Els 100 i la reina del flow. I el teu?

Samira: Ara mateix m'agrada yokusoku no neverland i Noragami aragoto. Hi ha algun país que t'agradaria viatjar?

Alba: M'agradaria viatjar als Estats Units i a Madagascar. I tu vols viatjar algun lloc?

Samira: A mi m'agradaria viatjar a Corea, el Japó i la Xina. Quina xarxa social utilitzes més?

Alba: Utilitzo molt Instagram. I el teu?

Samira: Igual, Instagram ho utilitzo molt. T'agrada una mica molt?

Alba: Els llibres. I el teu?

Samira: Ara mateix res. Tens mascotes?

Alba: tinc un aquari. Tu tens alguna mascota?

Samira: Sí, jo tinc un conill i dos canaris. Ha estat un gust de conèixer-te.

Alba: El mateix dic.

TERCERA SESSIÓ-13/12/2019

 

Tercer diàleg filosòfic entre alumnat de l'ESO&batxillerat del nostre institut. Aquí compartim algunes de les preguntes que els tutors filosòfics han preparat per als seus tutorands:

És l'ésser humà dolent per naturalesa?

Què ens aporta la felicitat?

És espiritual l'ésser humà?

Quin és el sentit de la teva vida?

                                                                                    ...

El bé és subjectiu?

Marta: La pregunta d'avui és: el bé és subjectiu?

Zafeer: Penso que cadascú té una forma de veure les coses quan estan bé o malament.

Marta: Però vosaltres penseu que tenim cap influència que ens facin veure de forma determinada allò que està bé o malament?

Alejandro: Penso que poden influir molts factors, com ara bé l'educació que rebem a casa.

Marta: Jo vull aportar que potser el lloc on vivim i la cultura amb la qual creixem fa que tinguem un tipus d'ideologia o una altra.

Alejandro: Jo voldria posar l'exemple de quan les dones no podien conduir i les poques que ho feien eren mal vistes.

Marta: Encara que no ho creguis, hi ha altres països amb diferents cultures a l'europea que encara veuen malament que les dones condueixin.

Zafeer: Penso que també el bé depèn de moltes circumstàncies, com per exemple, robar és evident que està malament, però si una persona per menjar ha de robar perquè no li queda altra alternativa, no estaria bé?

Alejandro: No pensava que la pregunta pogués arribar a ser tan extensa. Però per mi el bé és fer feliç o encara que jo no tingui res a veure amb la seva felicitat, veure'l feliç.

Zafeer: A mi també m'agrada veure a les persones felices.
Penso que sí, que el bé és subjectiu encara que tu creixies en cultures o una educaciódiferent de la dels altres.

Marta: Al final els éssers humans podem raonar i adonar-nos de què si ens estan ensenyant una cosa que no està bé, podem rectificar-la i no assumir-la.

L'ésser humà és un ésser espiritual?

Iker: Joan, tu creus que l'ésser humà és espiritual? Que penses.

Joan: El que entenem per espiritual imagino que és un ésser o cosa que no entenem/comprenem i es creu que no té matèria.

Iker: D'acord, aleshores tu creus que l'ésser humà necessita espiritualitat?

Joan: Jo crec que no la necessita ni tampoc és un ésser espiritual perquè si l'espiritualitat és alguna cosa que no coneixem només serviria per respondre mites i històries.

Iker: Però nosaltres creem aquesta espiritualitat, som nosaltres mateixos els qui creiem, la necessitem per ser humans?

Joan : A vegades com per exemple en els funerals es diu que l'esperit ha anat al cel, amb el que podem deduir que creiem en els esperits però jo crec que algunes persones ho necessiten més que unes altres per poder combatre el dol de la mort del familiar en aquest cas.

Iker : Per què canvia en cada persona?

Joan : Perquè tenen diferents personalitats i pensaments

Iker :Un element espiritual pot ser la religió?

Joan : No, ja que la religió s'ha creat per l'humà amb l'objectiu de conèixer el desconegut (Resoldre mites)

Iker: Podem crear alguna espiritualitat que expliqui per exemple el big bang?

Joan : Exacte, només explica una teoria

Iker : En quins contextos de la història necessita l'espiritualitat?

Joan : Antigament no hi ha tants estudis com hi ha ara, aleshores la gent d'aquella època pensàvem que hi havia una explicació, i com no la sabien donen l'explicació que déu és el creador de tot. Actualment,l'espiritualitat està en depressió, ja que ara la gent no li atribueix a déu sinó als estudis i experiments que hi ha.

Jo em pregunto, per què hi ha actualment tanta afició al Ioga?, saps què vol dir literalment aquesta paraula?, Si literalment vol dir unió, fent referència a la unió de cos, ment i esperit.....què significa aquesta extensa afició al Ioga???