QUE ÉS EL BÉ I QUE ÉS EL MAL?

Davant d'aquesta proposta hem fet aquest diàleg?

-Marina: per a tu que és el bé i que és el mal?

-Dani: el primer que tinguis al cap.

-Marc: el primer que tinc al cap és que hi ha coses molt dolentes que jo les defineixo 100% com dolentes o bones, com per exemple ajudar a algú a fer els deures, que no té comparació amb assassinar a algú. Encara que també hi ha coses més dubtoses i complexes com ajudar a algú a fer una cosa dolenta sense tu voler fer alguna cosa dolenta.

-Marina: llavors tu dius que no és l'acte sinó la intenció amb el que ho estàs fent?

-Marc: sí. Perquè, si tu vols ajudar a algú perquè et cau bé i és bona persona, però està fent alguna cosa una miqueta dolenta, com copiar en un examen, que està malament, però tu ho fas amb bona intenció això jo ho justificaria com les dues coses, bé i mal. Ja que és una cosa dolenta, però tu ho fas per aquesta persona, amb bona intenció.

-Marina: llavors, a què li dones més importància, en fer el bé per ajudar a una persona encara que faci alguna cosa dolenta, o en fer una cosa bona?

-Marc depenent en quin sigui l'acte, per exemple, no és el mateix copiar en un examen que això ho faria més com a bé per ajudar a algú, que ajudar a atracar un banc, això em semblaria malament perquè afectés de forma negativa a altres persones.

-Dani et canvio la perspectiva, i si estàs donant menjar a una persona sense diners, però aquella persona és un assassí en sèrie i molt mala persona?

-Marc: però jo això ho sabria?

-Dani: sí.

-Marc: doncs, jo crec que seria un acte dolent, perquè això contribueix al fet que aquesta persona li faci mal a altres.

-Dani: però com defineixes un acte dolent?

-Marc: doncs quan això afecta de forma negativa a la gent.

-Marina: o sigui que és una cosa més general, que en va a més enllà?

-Marc: sí, seria... definiria com a acte dolent alguna cosa que afecta generalment a tot el món negativament, si és una cosa lleu com tenir una opinió diferent amb una altra persona no, però si fos que afecta de manera greu a algú això sí que seria un acte dolent.

-Dani: i tu coneixes la frase de: la meva llibertat comença quan acaba la d'una altra persona, creus que aquesta frase es podria aplicar a això?

-Marc: clar, si a tu t'agrada fer bullying, tu estàs sent lliure, però estàs fent molt mal a una altra persona, llavors jo crec que això seria dolent, perquè estàs fent un mal greu a una altra persona, inclús li podries causar traumes.

-Marina: llavors, tu creus que el bé i el mal estan relacionats amb l'efecte que provoqui el teu acte? Per exemple, jo li dono amb bona fe unes flors a la meva mare, però a la meva mare no li agraden les flors, llavors això seria un acte bo o dolent?

-Marc: jo crec que això seria bo, perquè encara que a ella no li agradin les flors, tu no ho sabies i a sobre això no li causa un problema molt gran. Igualment, no crec que tot sigui blanc o negre, sí que hi ha casos positius en general per a tots i negatius per a tots, però a la vida hi ha molts grisos i no tot és sempre bo o dolent.

-Dani, llavors la conclusió seria que el bé i el mal són subjectius.

-Marc: sí, tot una miqueta depèn de la perspectiva però sobretot subjectiu.

Què és la llibertat?

-Què és la llibertat?

-Quan es pot fer qualsevol cosa sense cap impediment.

-Penses que tot el món és lliure?

-No perquè la llibertat és limitada a la societat, ja que hi ha lleis que prohibeixen algunes coses.

-Per què és limitada?

-Ha de ser limitada quan aquesta llibertat afecta alguna persona.

-Com és limitada?

-És limitada amb lleis que imposen que si fas alguna cosa i fa mal a algú d'alguna manera reps una penalització monetària o una condemna a la presó.

-Tu ets lliure?

-No, ja que jo no tinc el poder de decidir moltes de les meves accions.

Ana Isabel Perona Fernández 4t C

Aquesta fotografia representa la llibertat per a mi, perquè quan llegeixo o escolto música em submergeixo en una bombolla on soc lliure.

QUE ÉS EL BÉ PER A TU?

Davant d'aquesta pregunta el nostre diàleg ha sigut:

- Joel: Bon dia,Ferran!

- Ferran: Bon dia! Com esteu?

- Joel: Beé

- Jordi: Bé també.

- Jordi: Joel, li dius la pregunta que hem preparat?

- Joel: Sií Hem pensat aquesta pregunta, qué és el bé per a tu?

- Ferran: El bé?

- Joel i Jordi: Sí.

- Ferran: Doncs no sé.

- Joel: Pensa, pensa.

- Ferran: Crec que el bé és...portar-se bé.

- Joel: I què és portar-se bé? Com et comportes bé?

- Ferran: Et comportes bé...seguint normes.

- Joel: O sigui tu creus que el bé està format per normes...

- Ferran: Sí.

- Joel: Universals? Qui t'implanta aquestes normes?

- Ferran: Les normes me les implanta la societat, i els meus pares.

- Joel: I els teus pares d'acord. I hi ha alguna cosa, que et marqui que es el bé?

- Ferran: Doncs no sé...Per mi el bé és molt versàtil, no fer coses dolentes.

- Joel: Clar però com saps diferenciar que alguna cosa està bé o no?

- Ferran: Doncs alguna cosa dolenta és quan incompleixes alguna cosa que t'han dit que no es pot fer o què saps, perquè des de sempre ha sigut així que no es pot fer, perquè està malament.
- Joel: Llavors, tu diries que tu saps el que està bé i el que està malament per un codi ètic i moral teu?
- Ferran: Sí, perquè s'aprèn així des de petit el que està bé i el que està malament per aquest codi ètic.
- Joel: D'acord. I creus que, l'ésser humà tendeix cap al bé o tendeix cap al mal?
- Ferran: Bé, jo crec que la societat tendeix cap al... bé, però si no es controla, podríem anar cap al mal perquè cada cop hi ha més problemes jo crec i pues que com el canvi climàtic, etc., i si no es controla, podríem acabant anant cap al mal.

-Joel: Molt bé. Si vols Jordi aportar alguna cosa.

- Jordi: Eeee molt bé Ferran m'ha agradat molt la teva reflexió.
- Ferran: Gràcies.
- Jordi: D'acord, ara et faré una altra pregunta relacionada, si el bé fos un objecte, o una forma, quin objecte seria?
- Ferran: Doncs amb...un llibre.
- Joel: Amb un llibre, per què?
- Jordi: Per tu seria un llibre.
- Ferran: Sí. Perquè té moltes pàgines que poden significar el bé i hi ha capítols que poden ser el bé o el mal.
- Joel: D'acord. Tu creus que hi ha més d'un bé, o hi ha un bé que envolta, a diferents coses?
- Ferran: Eeee jo crec que hi ha un bé que envolta a diferents coses.
- Joel: I per què?

- Ferran? Perquè... perquè el bé és el bé, no sé. Ja que hi ha un bé comú que després es representa en diferents maneres, però no crec que hi hagi diferents bens en si.
- Jordi: Què en penses de... a veure, què creus que és millor, el bé imposat per normes o guiar-te pel teu sentit comú, per exemple, si a un amic s'estan ficant amb ell i vols pegar a l'altre, li pegues o per la norma de pegar està malament no li pegues?
- Joel: És a dir, et guiaries pel bé de les normes de la societat o pel bé moral?
- Ferran: Jo crec que seria bo guiar-se pel bé...de les normes, però sí que és veritat que hi ha algunes, algunes excepcions per guiar-se pel bé moral, però normalment el millor seria sempre guiar-se pel bé de les normes.
- Joel: Entesos, i si això que has dit del fet que sempre cal guiar-se pel bé de les normes, si aquestes normes, van en contra del que per tu està bé, les continuarien complint per por a les conseqüències, o intentaries canviar?
- Ferran: Eeee, primer seguiria com el que fa la majoria de la societat perquè potser jo estic equivocat, però si estic segur del que estic fent està bé, doncs intentaria canviar-ho i no seguiria les normes i faria el que jo pensés i intentaria canviar-ho.
- Joel: Molt bé. Molt bona reflexió, fins aquí les tutories filosòfiques espero que t'ho hagis passat molt bé, adeu!
- Ferran: Fins aviat Jordi i Joel.

Ferran Cegarra Rodriguez.Alumne de 2nC.

LA GENT SENSE UNA EDUCACIÓ PREVIA A UNA BONA ESCOLA TÉ DRET A VOTAR?

Davant d'aquesta pregunta hem conversat:
-Joel: Hola, Ferran! Com estàs?
-Ferran: Bé, estic molt bé.
Joel: D'acord avui farem aquesta pregunta: tu creus que la gent sense una educació prèvia a una bona escola pot votar encara que sigui major d'edat?
-Ferran: Si, jo crec que sí perquè al final encara que no tinguin una educació prèvia són persones i una votació o dues votacions no canviarien res a la política.
-Joel: D'acord. Tu creus de veritat que una persona sense educació per exemple pot decidir el futur d'un país?
- Ferran: Eeee no el futur d'un país, però si votar sent major d'edat i sense educació prèvia perquè ja has viscut anys de vida i ja ets prou... adult per a poder votar amb consciència del que vols per tu.
-Joel: I aquesta consciència d'on la treus si no has tingut una educació o uns estudis?
- Ferran: Eeee...mm no la pots treure de l'escola, però també el carrer o en si la vida ja et dona, ja et dona conceptes que..de qui votar, depèn de qui votis és millor per tu o per un altre.
- Joel: Però no creus que aquest ambient de carrer com tu li dius, podria afectar el que veritat pensem, que per exemple, amb els nostres amics si veiem que tothom fa una cosa farem aquesta cosa, encara que potser no serà el més adequat?
-Ferran: Potser la gent sense educació prèvia pot fer algunes coses sense pensar perquè no ha tingut una formació correcta o bona, i per això pot fer coses sense pensar, però també crec que són persones amb dret a votar perquè segons com no han pogut tenir una educació per qualsevol tema, pels diners o pel que sigui, i crec que també haurien de tenir dret a votar.
- Joel: I llavors, això que has dit que les persones que no han tingut una formació, tu faries una classe, una assignatura o implementaries algun sistema que en l'educació, et guiessin o t'ensenyessin, i t'introdueixin en el tema de la política?
- Ferran: Eemm, no a certa edat, perquè per exemple a la secundària sí que és veritat que en algunes assignatures es comença a parlar de política encara que l'asignatura no sigui d'això i crec que ja, una mica més de secundària es podria començar a parlar de política i que vols per tu, que seria el millor, i t'aconsellin eeee el millor per tu o per la teva família i sí que crec que segons com haurien d'implementar una mica més la política per gent una mica més gran o així, però per primària i això jo crec que no caldria ficar-los el tema de la política al cap.
- Joel: I llavors, tu creus que com a tal sí que hi ha una edat en la qual cal començar a rebre una formació sobre política...
- Ferran: Sí.
- Joel: Per què creus que és important tenir una formació sobre la política perquè si no no es pot exercir adequadament, i llavors creus que aquesta edat en la qual pots començar a rebre aquesta formació és a partir de... que seria primer de l'ESO per exemple?
Ferran: Si, jo crec que a primer de l'ESO ja saps que és la política, el que no saps és com, com va tot això, com va aquest tema i potser en secundària, de primer fins a quart ja podrien fer alguns temes sobre política, per intentar ficar-nos a la ment que és, que es fa, tot això de votar i...i tot això i a partir de la secundària, ja començarien a introduir-nos al tema de la política.
- Joel: D'acord, tú a més a més del tema aquest d'una educació per la política tal, estem parlant de política, però quan parles de política a quin sistema polític fas referència?
- Ferran: Eeee jo m'imagino el sistema polític com el de votar diferents partits, com el PP i tot això diria que té a veure amb la política i sistema polític com, com no sé com això els temes de votar o de què alguns tenen unes idees i uns altres.
- Joel: Per tant, per tu òbviament l'important en un ambient polític és que hi hagi una política democràtica, que hi hagi democràcia?
- Ferran: Sí, que hi hagi una mica de... que hi hagi democràcia i que puguis votar al partit que tu vulguis i et convingui millor segons les seves idees.
- Joel: Llavors, aquesta democràcia, tu faries un sufragi universal o un sufragi censatari, saps que vol dir sufragi o el darrer?
- Ferran: No, no.
- Joel: Val, sufragi és la gent que pot votar,val?
- Ferran: Sí.
- Joel: Llavors, un sufragi censatari és que poden votar un pocs.Històricament són els que tenen diners. Un altre és el sufragi universal, on pot votar tothom.
- Ferran: D'acord, jo faria... el primer quin has dit?
- Joel: Sufragi censatari.
- Ferran: D'acord, jo faria l'universal perquè el censatari és molt... diria exclusiu perquè la gent amb diners pot votar, però clar, els diners no impliquen que tu siguis una persona més culta o més coherent a l'hora de pensar, i també hi ha gent que no poden tenir aquests recursos encara que també són persones formades i que...bé això que ells també tenen la capacitat de pensar,i raonar bé, i per això crec que hauria de ser el sistema universal.
- Joel: Llavors, i en comptes de dir el censatari, el censatari fos no pels teus diners i fos per exemple segons si tens criteri o educació prèvia o alguna cosa així...
- Ferran: Sí.
- Joel: Ho faries o encara t'inclinaries per l'universal?
- Ferran: Mmmm, aquí ja sí que segons com podria ser censatari perquè si la gent formada a l'escola o a qualsevol lloc, que tingui la capacitat així de raonar i ja de ser més adulta, si molt convé sí que podria ser censatari perquè, universal hi ha gent que per exemple, pot votar a alguna... qualsevol cosa perquè si sense pensar i empipar a alguna altra persona i potser sí que podria ser el censatari en el cas que no només la gent amb diners pugui votar sinó també la gent formada a l'escola o diguem que tingui capacitat de raonar, de pensar el que és millor per ell, i per això crec que el censatari en aquest cas eeee podria ser millor.
- Joel: I entre censatari, que només pot votar la gent que de veritat hagi tingut una molt bona educació amb política i s'hagi format amb política, o un sufragi universal en el qual la gent hagi tingut una educació escolar bàsica per exemple, sobre política que faries?
- Ferran: Com que no t'he entès?
- Joel: Si, tu, hem parlat que voldries un sufragi censatari si és així els que més educats estan...
- Ferran: Sí.
- Joel: Però, si parlem que en un sufragi censatari els que han rebut una formació política molt bona, molt alta i tal qual o... vols això, o vols un sufragi universal en el qual tothom hagi rebut la mateixa educació política i que sigui més bàsica?
- Ferran: D'acord, voldria un...un sufragi universal perquè si prens eeee el censatari no tothom té les capacitats per anar a escoles d'alt grau o d'alt nivell i la bàsica doncs també ensenyen bé i fan, fan el que poden i jo crec que les persones que van a les bàsiques també són persones coherents i que poden ser molt llestes i per exemple segons com no es poden donar...el luxe d'anar a una més bona diguem entre cometes...
- Joel: Si, sí.
- Ferran: I pels diners o per qualsevol cosa, però, en canvi, tenen la capacitat de...són llestos o tenen la capacitat d'anar, però pels diners no poden i van a una bàsica, però això no vol dir que els que vagin a una bona escola siguin que ser més llestos o millors sinó que tots els que van a escoles o per exemple, que s'hagin format bé, crec que són persones formades i amb dret a votar.
- Joel: Molt bé. Doncs Ferran fins aquí avui m'ho he passat molt bé i fins a una altra.
- Ferran: Adeu!

Ferran Cegarra Rodriguez.Alumne de 2nC.

EL SENTIT DE LA VIDA

Presentació inicial. Sessió 23/09/22

Em dic Ana Isabel, però prefereixo que em diguin Anaís. Tinc quinze anys, no faig cap extraescolar i m'agrada llegir llibres de ficció.

Jo soc el David, tinc disset anys, m'agrada molt jugar a futbol i l'hi dedico bastant de temps.

Em dic Sophie, tinc setze anys i abans jugava a bàsquet.

Per què has volgut estar en les tutories filosòfiques?

Perquè vull estudiar psicologia.

Quin creus que és el sentit de la vida?

Cap en realitat perquè som errors de la natura.

Creus això?

Sí.

Profunditza.

En el sentit científic vam ser una casualitat.

Però tu no creus que en lloc de ser un error és una oportunitat?

Oportunitat de què?

De viure coses boniques, perquè, per exemple, hi ha gent que no ha pogut ni néixer.

O S'han reencarnat en altra cosa.

Això ja és qüestió de creences.

Et poso un exemple, tu estàs amb 5cinc amigues en un bar, però hi ha una màquina de videojocs que funciona amb una moneda, imagina que la vida és com la moneda, una oportunitat.

Però una oportunitat al final s'acaba.

Però hauràs de viure l'oportunitat al màxim.

Que jo cregui que la vida no té sentit no significa que no la gaudeixi.

Però has de donar-li un sentit a la teva vida.

La mort és l'únic cert que tenim.

Tu creus que hi ha alguna cosa després de la mort?

Jo crec en el cel i l'infern.

I si no hi ha res?

Llavors no hi passaria realment res, ja que deixaria d'existir, no patiria ni res per l'estil.
Per això de veure la vida com una oportunitat i viure-la al màxim.

Repeteixo, creure que no té sentit no significa que no la gaudeixi.
Potser ara no tens el teu sentit de la vida i la trobaràs més al davant.

Ho dubto, però val.

Imagina que trobes l'amor de la teva vida. Llavors trobaries un sentit per viure, no voldries morir.

Pot ser, però, així i tot, acabaríem en el mateix lloc.

Sí, però no cal pensar això, has de pensar on estàs ara.

No obstant això, viure l'ara no treu el després.

Llavors la vida si té sentit?

Cadascun de nosaltres té distints "sentits o essències de la vida"

Ana Isabel Perona Fernandez

Que es el bé per a tu?

El bé és no ferir innocents.

Una persona que no coneix ni el mal ni el bé, és un animal o una persona?

Les persones que no coneixen el bé i el mal són més un animal que no pas una persona.

Què fa una persona dolenta?

Conèixer el bé i, així i tot, optat per fer el mal, però si ho fas des de la inconsciència no et fa dolent.

Què fas si a algú li cau la cartera? I si et cau malament?

Li la tornaria encara que caigui malament, ja que no sé què està passant aquesta persona a la seva vida quotidiana.

Hi ha maldat al món?

Ex.

Talibans=dolents a consciència

Psicòpates i sociòpates = dolents a consciència

Les persones bondadoses per façana són bones si no les coneixes, però si ho fas t'adones que són dolentes.

Totes les persones al món tenen maldat i bondat al seu interior, només que tots ens podem situar més sobre un extrem o un altre.

(Conclusió: totes les preguntes deriven que sí que una persona no és conscient del que està fent malament és una persona bona i si és conscient és dolenta)

Ana Isabel Perona Fernández 4tC

En aquesta fotografia el sol és el bé, embolicat pel mal que serien les fulles.

PRESENTACIÓ

La nostra presentació ha sigut:
Joel: Bon dia! Com et dius? Jo soc en Joel i seré el teu tutor filosòfic i ell és en...
Jordi: Jordi i també seré el teu tutor filosòfic.
Joel: De qui? Com et dius?
Ferran: Ferran.
Joel: Ferran, a quin curs vas?
Ferran: Vaig a 2nC.
Joel: I digue'ns Ferran, què t'agrada fer al teu temps lliure? Fas alguna extraescolar algun esport, alguna cosa?
Ferran: Si, jugo a futbol i al meu temps lliure m'agrada o jugar videojocs o sortir al carrer a fer el que sigui i ja està.
Joel: Quins videojocs o quin tipus de futbol jugues, sala 11 o un altre que no conegui?
Ferran: Jugo a futbol 11 fa un any perquè tinc tretze anys,m'agrada el Fortnite i...el FIFA i poc més.
Jordi: I a quina posició jugues?
Ferran: Jugo d'extrem esquerre.
Joel: T'agrada extrem esquerre o jugues perquè t'ha tocat?
Ferran: Eee m'agrada extrem esquerre, però m'agradaria més ser extrem dret, però no pot ser.
Joel: I tu Jordi que fas al teu temps lliure?
Jordi: Eeee doncs jugo a volley-ball i també jugo a l'ordinador.
Joel: I ja està?
Jordi: I surto de festa i coses així.
Joel: D'acord. Jo també faig alguna extraescolar, faig rugbi, faré l'EOI segurament aquest any, i poc més vaig a un camp els dissabtes i poc més.
Jordi: Aa jo també.
Joel: Aa sí? Que bé. Bé, doncs tenim la sort que en Jordi i jo ens coneixem des de fa molt de temps i intentarem fer el millor possible, i esperem que tu també t'ho passis molt bé en aquestes tutories filosòfiques.
Ferran: Gràcies.
Joel: De res, adeu.

Ferran Cegarra Rodriguez.Alumne de 2nC.

VIVIM A LA REALITAT?

Davant d'aquesta pregunta el nostre diàleg ha estat el següent:

-Marc: potser la realitat és com una simulació i que en un futur hi hagi tecnologies com per fer aquestes simulacions. Llavors, nosaltres no seríem els humans de veritat i ells serien els creadors d'aquesta simulació.
-Marina: i si hi ha una altra cosa fora d'això que és la vertadera realitat?
-Dani: clar, tu imaginat l'espai, ens trobem al planeta Terra, nosaltres veiem tot el que existeix per a nosaltres, però i si hi ha alguna altra cosa molt més gran? Per exemple, els àtoms són molt més petits, però formen part d'una cosa molt més gran, i si nosaltres formem part d'alguna cosa molt més gran?
-Marc: ah, llavors us referiu al fet que potser hi ha alguna cosa molt més gran que nosaltres ni sabem que existeix i per aquesta cosa nosaltres som com els seus àtoms?
-Dani: sí.
-Marina: efectivament.
-Marc: doncs, potser això podria passar, perquè hi ha moltes coses encara sense descobrir, i per això, hi ha moltes possibilitats que això fossi veritat. Potser fins i tot i hi ha alguna cosa que desconeixem molt més gran, i el nostre espai forma part d'un àtom per aquell.
-Dani: i si això fos així, on acaba la realitat?
-Marc: clar, això es pot repetir moltes vegades.
-Marina: llavors hi ha un final?
-Marc: doncs... jo crec que en algun moment ha d'haver un final a tot això, que en algun moment aquest cicle infinit pugui parar.
-Dani: però això és infinit per nosaltres, aquesta és la percepció humana.
-Marina: llavors, tu ara mateix només tens confiança amb això que estàs veient. Pots anar més enllà a alguna cosa que no sigui material? Alguna cosa que puguis confirmar a la teva ment, però que no puguis veure.
-Dani: tu, per exemple, no et pots imaginar més dimensions, però això és perquè la teva ment et posa límits. Per exemple, tu no et pots imaginar un color nou perquè hi ha límits, però fins a quins límits està el nostre univers, perquè segons els científics l'univers està en constant expansió.
-Marina: clar, s'està creant a la vegada que es va expandint
-Dani: saps que és la teoria de cordes?
-Marc: he sentit el nom, però no sé del tot que és.
-Dani: és molt complicat, però...
-Marina: tu saps que és un àtom, no? Què té el nucli i la part de fora. Nosaltres ens formem d'àtoms que es formen de coses més petites encara i aquestes coses per altres i altres i altres... i aquesta teoria ens diu que el més petit de tot està format per unes cordes que tenen una freqüència.
-Dani: i aquestes emeten unes vibracions i diuen que nosaltres vivim en un líquid, i per això l'univers està en constant creació més o menys.
-Marc: la veritat això és embolicador, però entenc a què us referiu.
-Marina: també hi ha un mite que diu que tu estàs a una caverna i tu veus unes ombres, llavors tu penses que això és la realitat, però llavors una persona es dona la volta i veu que aquestes ombres eren figures de coses i pensa: doncs això és la realitat. Però llavors, avança més i es troba amb un objecte com un pal, i pensa, llavors aquesta figura era un objecte i aquesta és la realitat. D'altra banda, i si n'hi ha més encara?
-Marc: clar, perquè nosaltres no podem saber si aquesta és la vertadera realitat, potser en algun moment un científic descobreix alguna manera d'anar a una altra realitat i ho veiem tot diferent. Això és com per exemple als videojocs, n'hi ha videojocs en 1D, 2D, 3D i fins i tot existeix el 4D. Això significa que el nostre cervell no pot tenir un coneixement per veure totes les realitats, tot el que existeix, però potser sí que existeix. Llavors potser existeixen moltes realitats totalment diferents, amb percepcions totalment diferents, que nosaltres mai acabarem de veure perquè el nostre cervell humà no pot processar això. Llavors la realitat seria un concepte molt complex i fins i tot una miqueta abstracte per totes les possibilitats que poden arribar a existir, tot i que no les puguem percebre.

Marc

ON ESTÀ LA BELLESA?

TATIANA- On creus que està la bellesa real?
IZRI- Doncs jo crec que a l'interior...
MARC- O sigui en la personalitat, no?
IZRI- És clar, perquè si és una persona guapa, però et tracta com si no fossis res, no té cap sentit sortir amb ell.
MARC- I si és una persona lletja però lletja de veritat. Sortiries amb ell?
Izri- Doncs bé... D'acord...
MARC- Acceptaries estar amb ell?
Izri- En què tipus?
TATIANA- No, però no el fiquem tipus xicot. Si no que més del fet que per exemple ve una persona nova a la teva classe, i per tu és molt lleig, però veus que ningú vol parlar amb ell, sempre està sol al pati. Tu t'apropes i parles amb ell, veus que és molt simpàtic et tracta bé...
Marc- És un 3 en bellesa, però és molt bona persona.
Tatiana- Que li donaries?
Izri- Un ... 5 (distorsionat)
Marc- Un cinc un sis. Què has dit?
Izri- No un cinc tampoc...
Marc- Imagina't que és la teva parella.

Tatiana- No, per exemple hi ha persones que tu tens un amic que molt lleig i les teves amigues et diuen: però com pots tenir a aquest com amic?
Marc- Ja, però així és més difícil de decidir.
Tatiana-Per exemple hi ha persones que no s'ajunten amb d'altres per simple fet que és negre.
Marc- Bé, acceptaries o no?
Izri- Depèn que posició estem, és el meu amic o la meva parella?
Marc- La teva parella.
Izri. No sé, de veritat...
Marc- Mira que li estàs posant pes al físic, eh...
Tatiana- Però no li posem del fet que sigui lleig, sinó que simplement a tu no et sembla guapo. Però que a una altra persona sí que li sembli guapo.
Marc- És un 3 i tu li dones un 5, què passa?
Tatiana- Et demana sortir per què diu que està començant a sentir coses per tu... Tu que faries, li diries que si o que no?
Izri- Ah Mmm...
Tatiana- Encara que et tracti bé li dius que no? És com el noi que sempre has volgut, com "jo sempre he volgut que la meva parella sigui atenta, afectuosa, detallista..."
Marc- És a dir que t'agrada el seu caràcter, però no t'agrada físicament.
Izri- No sé...
Tatiana- Algú de la teva classe que no et sembla guapo.
izri- Jo li dono pes al caràcter, però també el dono al físic.
Marc- Llavors li donaries més pes al físic o al caràcter.
Izri- Li donaria més pes al caràcter.
Tatiana- D'acord doncs ja només queden dos minuts...
Marc- Bé doncs ja està.