Davant d'aquesta pregunta el nostre diàleg ha estat el següent:
-Marc: potser la realitat és com una simulació i que en un futur hi hagi tecnologies com per fer aquestes simulacions. Llavors, nosaltres no seríem els humans de veritat i ells serien els creadors d'aquesta simulació.
-Marina: i si hi ha una altra cosa fora d'això que és la vertadera realitat?
-Dani: clar, tu imaginat l'espai, ens trobem al planeta Terra, nosaltres veiem tot el que existeix per a nosaltres, però i si hi ha alguna altra cosa molt més gran? Per exemple, els àtoms són molt més petits, però formen part d'una cosa molt més gran, i si nosaltres formem part d'alguna cosa molt més gran?
-Marc: ah, llavors us referiu al fet que potser hi ha alguna cosa molt més gran que nosaltres ni sabem que existeix i per aquesta cosa nosaltres som com els seus àtoms?
-Dani: sí.
-Marina: efectivament.
-Marc: doncs, potser això podria passar, perquè hi ha moltes coses encara sense descobrir, i per això, hi ha moltes possibilitats que això fossi veritat. Potser fins i tot i hi ha alguna cosa que desconeixem molt més gran, i el nostre espai forma part d'un àtom per aquell.
-Dani: i si això fos així, on acaba la realitat?
-Marc: clar, això es pot repetir moltes vegades.
-Marina: llavors hi ha un final?
-Marc: doncs... jo crec que en algun moment ha d'haver un final a tot això, que en algun moment aquest cicle infinit pugui parar.
-Dani: però això és infinit per nosaltres, aquesta és la percepció humana.
-Marina: llavors, tu ara mateix només tens confiança amb això que estàs veient. Pots anar més enllà a alguna cosa que no sigui material? Alguna cosa que puguis confirmar a la teva ment, però que no puguis veure.
-Dani: tu, per exemple, no et pots imaginar més dimensions, però això és perquè la teva ment et posa límits. Per exemple, tu no et pots imaginar un color nou perquè hi ha límits, però fins a quins límits està el nostre univers, perquè segons els científics l'univers està en constant expansió.
-Marina: clar, s'està creant a la vegada que es va expandint
-Dani: saps que és la teoria de cordes?
-Marc: he sentit el nom, però no sé del tot que és.
-Dani: és molt complicat, però...
-Marina: tu saps que és un àtom, no? Què té el nucli i la part de fora. Nosaltres ens formem d'àtoms que es formen de coses més petites encara i aquestes coses per altres i altres i altres... i aquesta teoria ens diu que el més petit de tot està format per unes cordes que tenen una freqüència.
-Dani: i aquestes emeten unes vibracions i diuen que nosaltres vivim en un líquid, i per això l'univers està en constant creació més o menys.
-Marc: la veritat això és embolicador, però entenc a què us referiu.
-Marina: també hi ha un mite que diu que tu estàs a una caverna i tu veus unes ombres, llavors tu penses que això és la realitat, però llavors una persona es dona la volta i veu que aquestes ombres eren figures de coses i pensa: doncs això és la realitat. Però llavors, avança més i es troba amb un objecte com un pal, i pensa, llavors aquesta figura era un objecte i aquesta és la realitat. D'altra banda, i si n'hi ha més encara?
-Marc: clar, perquè nosaltres no podem saber si aquesta és la vertadera realitat, potser en algun moment un científic descobreix alguna manera d'anar a una altra realitat i ho veiem tot diferent. Això és com per exemple als videojocs, n'hi ha videojocs en 1D, 2D, 3D i fins i tot existeix el 4D. Això significa que el nostre cervell no pot tenir un coneixement per veure totes les realitats, tot el que existeix, però potser sí que existeix. Llavors potser existeixen moltes realitats totalment diferents, amb percepcions totalment diferents, que nosaltres mai acabarem de veure perquè el nostre cervell humà no pot processar això. Llavors la realitat seria un concepte molt complex i fins i tot una miqueta abstracte per totes les possibilitats que poden arribar a existir, tot i que no les puguem percebre.
-Marc: potser la realitat és com una simulació i que en un futur hi hagi tecnologies com per fer aquestes simulacions. Llavors, nosaltres no seríem els humans de veritat i ells serien els creadors d'aquesta simulació.
-Marina: i si hi ha una altra cosa fora d'això que és la vertadera realitat?
-Dani: clar, tu imaginat l'espai, ens trobem al planeta Terra, nosaltres veiem tot el que existeix per a nosaltres, però i si hi ha alguna altra cosa molt més gran? Per exemple, els àtoms són molt més petits, però formen part d'una cosa molt més gran, i si nosaltres formem part d'alguna cosa molt més gran?
-Marc: ah, llavors us referiu al fet que potser hi ha alguna cosa molt més gran que nosaltres ni sabem que existeix i per aquesta cosa nosaltres som com els seus àtoms?
-Dani: sí.
-Marina: efectivament.
-Marc: doncs, potser això podria passar, perquè hi ha moltes coses encara sense descobrir, i per això, hi ha moltes possibilitats que això fossi veritat. Potser fins i tot i hi ha alguna cosa que desconeixem molt més gran, i el nostre espai forma part d'un àtom per aquell.
-Dani: i si això fos així, on acaba la realitat?
-Marc: clar, això es pot repetir moltes vegades.
-Marina: llavors hi ha un final?
-Marc: doncs... jo crec que en algun moment ha d'haver un final a tot això, que en algun moment aquest cicle infinit pugui parar.
-Dani: però això és infinit per nosaltres, aquesta és la percepció humana.
-Marina: llavors, tu ara mateix només tens confiança amb això que estàs veient. Pots anar més enllà a alguna cosa que no sigui material? Alguna cosa que puguis confirmar a la teva ment, però que no puguis veure.
-Dani: tu, per exemple, no et pots imaginar més dimensions, però això és perquè la teva ment et posa límits. Per exemple, tu no et pots imaginar un color nou perquè hi ha límits, però fins a quins límits està el nostre univers, perquè segons els científics l'univers està en constant expansió.
-Marina: clar, s'està creant a la vegada que es va expandint
-Dani: saps que és la teoria de cordes?
-Marc: he sentit el nom, però no sé del tot que és.
-Dani: és molt complicat, però...
-Marina: tu saps que és un àtom, no? Què té el nucli i la part de fora. Nosaltres ens formem d'àtoms que es formen de coses més petites encara i aquestes coses per altres i altres i altres... i aquesta teoria ens diu que el més petit de tot està format per unes cordes que tenen una freqüència.
-Dani: i aquestes emeten unes vibracions i diuen que nosaltres vivim en un líquid, i per això l'univers està en constant creació més o menys.
-Marc: la veritat això és embolicador, però entenc a què us referiu.
-Marina: també hi ha un mite que diu que tu estàs a una caverna i tu veus unes ombres, llavors tu penses que això és la realitat, però llavors una persona es dona la volta i veu que aquestes ombres eren figures de coses i pensa: doncs això és la realitat. Però llavors, avança més i es troba amb un objecte com un pal, i pensa, llavors aquesta figura era un objecte i aquesta és la realitat. D'altra banda, i si n'hi ha més encara?
-Marc: clar, perquè nosaltres no podem saber si aquesta és la vertadera realitat, potser en algun moment un científic descobreix alguna manera d'anar a una altra realitat i ho veiem tot diferent. Això és com per exemple als videojocs, n'hi ha videojocs en 1D, 2D, 3D i fins i tot existeix el 4D. Això significa que el nostre cervell no pot tenir un coneixement per veure totes les realitats, tot el que existeix, però potser sí que existeix. Llavors potser existeixen moltes realitats totalment diferents, amb percepcions totalment diferents, que nosaltres mai acabarem de veure perquè el nostre cervell humà no pot processar això. Llavors la realitat seria un concepte molt complex i fins i tot una miqueta abstracte per totes les possibilitats que poden arribar a existir, tot i que no les puguem percebre.
Marc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada