Parelles filosòfiques: Joan Martínez i Pedro Antonio Jordán.

Pedro: existeix la casualitat?

Joan: sí, o sigui, que tot el que passa en aquesta vida no té una raó de ser.
Pedro: tot és casualitat?
Joan: no, no tot. La casualitat és un conjunt de fets que poden passar inusualment, per l'atzar. Per casualitat entenem una cosa subjectiva, cada persona estableix quan una cosa és casual o no. És un pensament sobre un fet o fets que passen simultàniament.
El contrari a la casualitat és una cosa esperada, prevista, pensada, planificada, predestinada i determinada. Si tothom estigués determinat, no servirien de res les lleis, no existiria la llibertat, no serviria de res l'esforç i pensar no serviria de res. No crec en el destí, nosaltres ens formem el nostre propi destí.

Per tant, tot el món, l'univers i tot el conegut és casual.

Si tothom estigués determinat, no servirien de res les lleis, no existiria la llibertat, no serviria de res l'esforç , i pensar no serviria de res. No crec en el destí, nosaltres ens formem el nostre propi destí.

Solitud?

-Orquídea: Es pot viure en solitud?

-Alba: Jo crec que sí, perquè no hem de dependre de les persones, i ens podem valer per nosaltres mateixos. No obstant això, a vegades necessitem algú, per a afrontar les situacions que se'ns presenten en la vida.

La solitud pot ser bona o dolenta depèn de la situació:
Podem viure en solitud quan estem estressats (pel col·legi, activitats quotidianes...) necessitem relaxar-nos, o allunyar-nos de tot i estar tot sol amb tu mateix.

De la solitud pots obtenir alguns beneficis.Pots recapacitar de coses que has fet o fer alguna cosa que t'agradi. Per exemple: llegir dibuixar…

D'altra banda, No és correcte viure en solitud, és a dir, viure sense socialitzar-se amb ningú. Una cosa és tenir temps per a tu, per a pensar i una altra molt diferent és apartar-te del món. No tindríem tant coneixement. Per exemple:si una persona sap d'un tema i jo vull estar sola, aquesta persona no em pot transmetre els coneixements que té i per tant, jo no podria aprendre.

-Orquídea: Què faries per a convidar a algú a sortir de la solitud i que no vol relacionar-se amb ningú?

-Alba: Jo li ensenyaria que està bé estar sol, però que no és bo estar sense socialitzar-se perquè sempre hi ha persones bordes però també estan les que et poden aportar alguna cosa.

Vida&Mort

Paula: Si hi hagués una altra vida després d'aquesta, aquesta tindria cap sentit?

Lluna: Crec que, en el cas d'una altra vida rere la mort, aquesta vida no tindria cap mena de sentit, ja que el que fem aquí no servirà de res en l'altra vida.

Materialismo&felicidad?

Tutora-Jeanette: ¿Crees que si tuvieras más dinero o cosas serías más feliz?

Tutoranda-Astrid: Sinceramente creo que debemos fijarnos en la importancia de las pequeñas cosas, yo soy feliz por lo afortunada que soy al tener un techo y un plato sobre la mesa todos los días, ese mínimo hecho me hace feliz. Y, si además puedo ayudar a alguien que realmente lo necesita: eso me llena aún más. Actualmente se le da demasiada importancia a lo materialista, a lo más caro y grande, cuando debería ser aquello más pequeño pero simbólico lo que nos causara más emociones.

Que és la bellesa i com podem arribar a ella? (bellesa física)

Sessió 3a d'en Joan i en Víctor.

Pregunta: Que és la bellesa i com podem arribar a ella? (bellesa física)

Resposta: La bellesa és subjectiva i objectiva, i ara us diré perquè: Començarem per la subjectiva, la subjectiva és, per exemple, que a cada persona li pot agradar un tipus de bellesa, ja sigui pel color dels ulls, o per una altra qualsevol cosa. Com també per a una altra persona pot ser horrorosa en tots els aspectes.

I l'objectivitat no té per què ser del tot certa, ja que si a una persona classificada sent la més bella del món, no té per què agradar a totes les persones.

En la majoria dels casos la subjectivitat guanya.

Es pot arribar a la bellesa segon la sort que tinguis, és a dir, si tens la persona que li agrades al costat doncs has triomfat. I l'altre és fent-he operacions com un desgraciat.

Libre de virus. www.avast.com

Els somnis són realitats?

Segona sessió amb Víctor Oller Martínez amb Joan Carricondo Inés;

Pregunta de Joan: Per a tu els somnis són realitats?

Resposta de Víctor: Depèn del dia, de les accions i dels esdeveniments que passin, també depèn del teu estat emocional. Per exemple, si el mateix dia mor la teva mare, quan vagis a dormir les teves emocions t'enduran a un somni que sigui trist.
Per una part, sí que és veritat que els somnis poden estar relacionats amb la realitat, la majoria de les vegades, però per un altre lloc pots arribar a tenir somnis diferents al llarg de la mateixa nit i alhora completament desvariant la informació de la teva vida.

Libre de virus. www.avast.com

Què és el bé?

Primera sessió d'en Joan i en Víctor.

Pregunta i resposta filosòfica:

Joan: Què és el bé?

Víctor: Bona pregunta company Joan, el bé per a mi és tot el que al teu gust et pot arribar a satisfer o crear una sensació de plaer.

Joan: Bé, pots explicar-me una mica més.

Víctor: Puc posar un exemple?

Joan: Sí, pots posar un exemple.

Víctor: Per exemple a mi em sembla bé plantar arbres perquè després ens donen oxigen i és una acció recíproca perquè tu els plantes, els dónes vida i ells et donen oxigen i això és bo. Ara intentaré posar l'exemple d'una acció dolenta per a mi, que per a tu pot ser bona. Tu ets un jihadista, i tu que fas?

Joan: Jo vaig a combatre pels meus ideals, per Ala i la meva religió.

Víctor: Si, i tu creus que ho estàs fent bé, que pot ser, no ho discuteixo perquè a tu et sembla una acció bona. Però a mi em sembla una acció dolenta perquè estàs matant gent i aquesta gent no mereix que la matin.

Libre de virus. www.avast.com

Hem de complir les normes encara que siguin injustes?

Pregunta: ¿Debemos cumplir las normas aunque sean injustas?

Respuesta: Cierto es que toda norma tiene una función o finalidad y tenemos el deber de acatarlas por el bien de la convivencia y la organización social, pero en el momento que una norma no es sólo injusta, si no que ataca a nuestros derechos humanos, los cuales tenemos todos por el simple hecho de serlos, esos derechos universales predominan sobre cualquier ley o norma jurídica. Por eso es necesario realzar dichos derechos por encima, llegando incluso a incumplir las normas si es necesario.

L'objectiu-la meta té un valor pel camí que comporta?

Maribel: ¿Qué valoras más: el camino a la recompensa o la propia recompensa?

Joan: Valoro más la recompensa.El camino equivale al sufrimiento para llegar a la recompensa en sí.

Educació per a la vida.

Xenia pregunta: Ens ensenyen a viure o a sobreviure?

Neyen respon: Ens ensenyen per a sobreviure al món laboral, però no ens ensenyen a viure. Hi ha moltes coses que no ens ensenya ningú i que hem d'aprendre sols, formar-nos com a persones i alhora poder viure. El que ens ensenyen conforma una part de la nostra vida, però no forma tot el que som com persones.

Relació entre somni i realitat?

 

ORQUÍDEA: Quina relació hi ha entre el somni i la realitat?

ALBA: La relació és que si vols aconseguir un somni, has d'esforçar-te perquè es torni part de la realitat. Per exemple, somiar que un futur vols ser periodista, i per aconseguir-ho has d'esforçar-te, per tant, es torna part de la realitat quan ho compleixes. I el somni del passat es torna part del present i per tant real. El somni és irreal perquè no ha passat, en canvi la realitat és més visible.