Pedro: existeix la casualitat?
Joan: sí, o sigui, que tot el que passa en aquesta vida no té una raó de ser.
Pedro: tot és casualitat?
Joan: no, no tot. La casualitat és un conjunt de fets que poden passar inusualment, per l'atzar. Per casualitat entenem una cosa subjectiva, cada persona estableix quan una cosa és casual o no. És un pensament sobre un fet o fets que passen simultàniament.
El contrari a la casualitat és una cosa esperada, prevista, pensada, planificada, predestinada i determinada. Si tothom estigués determinat, no servirien de res les lleis, no existiria la llibertat, no serviria de res l'esforç i pensar no serviria de res. No crec en el destí, nosaltres ens formem el nostre propi destí.
Per tant, tot el món, l'univers i tot el conegut és casual.
Si tothom estigués determinat, no servirien de res les lleis, no existiria la llibertat, no serviria de res l'esforç , i pensar no serviria de res. No crec en el destí, nosaltres ens formem el nostre propi destí.
Pedro: tot és casualitat?
Joan: no, no tot. La casualitat és un conjunt de fets que poden passar inusualment, per l'atzar. Per casualitat entenem una cosa subjectiva, cada persona estableix quan una cosa és casual o no. És un pensament sobre un fet o fets que passen simultàniament.
El contrari a la casualitat és una cosa esperada, prevista, pensada, planificada, predestinada i determinada. Si tothom estigués determinat, no servirien de res les lleis, no existiria la llibertat, no serviria de res l'esforç i pensar no serviria de res. No crec en el destí, nosaltres ens formem el nostre propi destí.
Per tant, tot el món, l'univers i tot el conegut és casual.
Si tothom estigués determinat, no servirien de res les lleis, no existiria la llibertat, no serviria de res l'esforç , i pensar no serviria de res. No crec en el destí, nosaltres ens formem el nostre propi destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada