On està la línea entre l’art i el no art?

Biyu: Què és l'art per tu?

Judith:Són obres, quadres bonics de persones importants.

Biyu:I només els quadres de gent important es consideren l'art?

Judith: Jo crec que sí.

Biyu: I si dibuixes un dibuix és art?

Judith: No perquè aquest dibuix ja està inventat o/i tenen que ser quadres que li agradi a molta gent.

Biyu: I els quadres de paisatges o d'autoretrats que la gent important dibuixa i pinta que ja existeix significa que està copiat de la persona real i de la natura. Llavors no és inventat?

Judith: En teoría ja no seria tot seu perquè ells solament han copiat un paisatge i no han tingut res a veure.

Biyu: Llavors l'art consisteix a copiar?

Judith: No

Biyu: Llavors què és?

Judith: Són quadres que li agraden molt a la gent (de pintors).

Biyu: I llavors la gent que estudia a la universitat que fa dibuixos molt bonics i que a la gent li agraden molt però no estan en el museu, els consideres art?

Judith: No perquè per a ser pintor necessites la carrera d'arts artístiques.

Biyu: i la gent que estudia arts i els seus quadres no estan penjats al museu els consideres art?

Judith: Sí.

Biyu: I els objectes normals de dia a dia, si estan al museu els consideres art?

Judith: Depèn de quins objectes.

Biyu: I si un vàter està en un museu, el consideres art?

Judith: Potser perquè els primers vàters els van crear de la no res.

Biyu: I els vàters no són fabricats?

Judith: Sí que son fabricats, però els materials els van haver de trobar.

Conclusió:per nosaltres serà art tot el que volem que sigui art.

  

Alejandro&Marta

Marta: Jo em dic Marta i sóc de batxillerat, seré la teva tutora filosòfica.

Alejandro: Jo em dic Alejandro.

Marta: Avui començarem coneixent-nos una mica i la pròxima tutoria filosòfica, ja començarem fent preguntes, així que m'agradaria saber coses sobre tú. Què t'agrada fer?

Alejandro: M'agrada jugar amb els meus amics a la play, parlar sobre coses, però no qualsevol, sinó alguna cosa interessant de la que es pugui parlar de forma extensa.

Marta: Doncs t'agradarà la tutoria filosòfica ja que tracta sobre parlar extensament d'una pregunta inicial. A mi també m'agraden els videojocs. Quines són les teves assignatures preferides?

Alejandro: M'agraden les matemàtiques i l'anglès, també estic aprenent francès, però prefereixo l'anglès.I a tu?

Marta: A mi m'agrada la llengua catalana i llatí.

Què és el destí per a tu?

Biyu: Què és el destí per a tu?

Judith: No ho sé

Biyu: Tu creus que tot està destinat?

Judith: No ho sé.

Biyu: Et mires l'horòscop cada dia abans de sortit de casa?

Judith: No, però alguna vegada l'he vist per curiositat.

Biyu: I el que diu l'horòscop que a vegades et defineix com és un signe del zodíac, creus que és per sempre la personalitat.

que el defineix?

Judith: En la majoria coincideix però no en tot.

Biyu: I quan l'horòscop et diu què és el que passarà avui o demà, creus que passarà?

Judith: Jo crec que no perquè no ho decideix l'horòscop ho decideixes tu.

Biyu: I tu creus tot el que fas és pura decisió teva?

Judith: Jo crec que sí.

Biyu: Llavors et creus que ets lliure?

Judith: Sí.

Biyu: Llavors estàs dient que no creus en el destí?

Judith: No ho sé.

Biyu: Estàs dient que les persones són lliures i això significa que no existeix el destí perquè hi ha la llibertat on tothom i és lliure d'escollir la seva vida.

Judith: En resum, jo crec que tothom som lliures de fer el que ens doni la gana.

Hola, com et dius?

Biyu: Hola, com et dius?

Judith: em dic Judith i tu?

Biyu: Biyu, saps el primer cop que et vaig veure, pensava que ets una noia amable, super simpàtica i llesta.

Judith: ah si? Però hi ha gent més llesta que jo.

Biyu: ah. Penses que 2n ESO és bastant fàcil per tu?

Judith: No.

Biyu: doncs, l'institut on anava la liem molt la classe.

Judith: ja, i la meva també.

Biyu: anava a la classe B de l'ESO i som la classe més divertida.

Judith: ah, jo també vaig a la classe B!

Biyu: ahhhh quina coincidència.

......

Biyu: I tu què vols ser de gran?

Judith: emmmm, la veritat és que no ho sé. De moment estic entre una actriu que dubto que sigui possible o policia canina.

Biyu: saps, quan era a primària i havia de triar un institut on hauria d'estudiar, em sentia completament perduda. No tenia ni idea el lloc on estudiaré. Els meus companys de classe ja ho tenien decidit. Finalment vaig anar l'institut on tenia prop de casa meva. La veritat és que la gent d'allà són bastant amables i et tracta bé.

Judith: Jo sí que en tenia clar. El que passa és que el primer dia com que ets la nova, la gent et pregunta coses i juga amb tu, però a mesura que passa el temps, si els has caigut bé doncs et fas amiga seva, i si no t'ignoren. A mi, si ve algú nou, si em cau bé doncs faig amiga seva i si no la deixo en pau.

Biyu: En el meu cas, mentre que la gent em respecti jo els respecto. I si no, les persones que em molesten, jo els torno.

Judith: doncs a mi si algú m'insulta per primer cop, els deixo passar, però si segueix molestant-me, al final acabo explotant.

Biyu: doncs a mi, a ESO hi ha un noi que sempre em molestava i a sobre era el meu company de taula. Sempre em molestava i no parava fins que el profe ens van canviar de lloc i em vaig sentir molt feliç. Després el noi va canviar de classe i no em va tornar a molestar mai més.

Judith: A mi abans anava a un col·legi i allà només hi tenia 2 amigues. Els altres sempre es ficaven amb mi.

Biyu: Hauries d'aprendre a defensar-se.

Judith: Ja, el que passa és que sóc massa bona persona, però quan m'exploto em surt el meu dimoni interior.

Biyu: wow

......

Biyu: Saps? Normalment a 1 i 2n ESO pot ser que et resulti una mica difícil però pots seguir, després a 3r i 4t d'ESO les persones que sempre causen problemes a la classe són qui es repeteixen de curs.

Judith: És cert que a 3r i 4rt de la ESO et distribueix per classes segons la teva intel·ligència?

Biyu: Crec que no en aquest institut. En el que anava jo, la classe sempre era la mateixa.

Després sona el timbre i aquí s'acaba la nostra conversació.

Pica-pica filosòfic com a cloenda de les tutories filosòfiques 2018-2019

Darrera trobada filosòfica del curs 2018-19: pica-pica filosòfic ; )

Un tanteig de snacks & dialèctica filosòfica, un fi de curs com cal, atenent la dualitat humana.

L'amor, sorgeix o és innat ?

Reposta de l'Astrid: Jo crec que sorgeix, sigui abans o després.
Basant-me en la meva experiència personal he comprovat que amar i estimar són coses que no es poden forçar, que va sorgint i un no sap el perquè.
Del que estic molt segura és que són els nostres actes els que determinen l'amor o l'estimació cap a algú.

Xènia: La mort, final o principi?

Neyen: Penso que no hem de tenir por de la mort perquè és una cosa molt normal, i, sincerament, jo crec en la reencarnació.
Accepto que la meva ànima anirà a un altre cos i el meu "ésser" com a persona desapareixerà. Tot té un final i la vida no és una excepció, però aquest final no ha de ser un final com a tal, sinó que podria donar un nou principi.

Hem de complir les normes encara que siguin injustes?

Keylin: Cert és que tota norma té una funció o finalitat i tenim l'haver d'acatar-les pel bé de la convivència i l'organització social, però en el moment que una norma no és només injusta, si no que ataca als nostres drets humans, els quals tenim tots pel simple fet de ser-los, aquests drets universals predominen sobre qualsevol llei o norma jurídica. Per això és necessari realçar aquests drets per damunt, arribant fins i tot a incomplir les normes si és necessari.

Què et fa feliç?

Alba: Jo crec que la felicitat és quan tens un somriure a la cara o ets sents bé amb tu mateix. Per tant allò que em fa riure i sentir-me bé amb mi mateixa és passar temps fent coses que m'agraden. Per exemple: llegir, veure series, passar temps amb persones que estimo i també reflexionar.

Orquídea: has escoltat alguna vegada que hi ha gent que creu que la felicitat es pot trobar en coses materials, els diners, en la fama. Què penses sobre això?

Alba: depèn, perquè una pel·lícula et pot fer riure i et fa feliç i els diners et poden ajudar però no donen la felicitat plena perquè si tens molt diner però no tens amb qui compartir-lo no serveix de res.

Orquídea: creus que la felicitat depèn de tu o de tot allò que dius que et fa feliç, perquè recorda que també hi ha persones que et fan sentir-te trista?

Alba: la felicitat depèn de com et sents i el context en el qual estiguis.

Orquídea: creus que la felicitat té beneficis?

Alba: Sí perquè estàs millor amb el que t'envolta, si estàs trist, és com que el teu cos es deteriora més. En canvi si estàs feliç tens una vida saludable i la teva actitud és positiva davant la vida.

Vivim en una societat justa?

R: No, perquè hi ha racisme, masclisme i persones mal del cap.

Però sí que podríem arribar a ella respectant a les persones, els drets humans.

És clar que tothom no els sap respectar, però a aquestes persones se'ls fica a la presó.

Però caldria fer un judici perquè el que ha robat per necessitat no se li pot tractar igual que per plaer.

Si es fa qualsevol cosa per necessitat o per supervivència no hauria de ser penada, excepte quan es posa fi a la vida d'un altre.

La mort, un principi o un final?

Xenia pregunta: Què en penses de la mort?

Neyen respon: Penso que no hem de tenir por de la mort perquè és una cosa molt normal, és més, sincerament jo crec en la reencarnació. Accepto que la meva ànima anirà a un altre cos i el meu "ser" com a persona desapareixerà. Tot té un final i la vida no és una excepció, però aquest final no ha de ser un final com a tal, sinó que podria donar un nou principi.

Tutoria filosófica Paula-Lluna

Paula:¿ Qué es la felicidad?

Lluna: La felicidad es la reacción al experimentar algo que nos gusta. Es lo que buscamos continuamente. 

La felicidad es relativa, hay muchas definiciones y para cada persona puede ser una cosa distinta.

A veces las personas que son muy optimistas te dicen que sonrrias y que seas feliz; y mientras intento ser feliz estoy triste. No se puede reducir la felicidad a algo tan simple como esas palabras. No se debe confundir la ceguera del optimismo con la felicidad.

Cuando uno se centra explusivamente en encontrar la felicidad no se da cuenta de lo que vive. También necessitas ver lo malo en la vida y afrontarlo para hacerte fuerte.
 

¿A qué le tienes curiosidad?

Resposta: Hay muchísimas cosas por las que tengo curiosidad, pero la que más me ha interesado recientemente son los trastornos psicològicos.

La sociedad considera a los trastornos un defecto, pero yo solo los considero una dificultad. Por ejmplo, los autistas tienen dificultad para expresarse o el déficit de atención es una dificultad para concentrarse.

Siempre me ha molestado el hecho que nos tengan que canviar a través de medicamentos, terapias, etc. ¿A quién le tienen que dar medicamentos? A mí. ¿Y por qué no al resto, que se aprovecha de mi dificultad para hacerme daño?

Facultats superiors & Felicitat, diàleg filosòfic entre: Joan Martínez Gual i Pedro Antonio Jordán Córdoba

Pedro: què és la música?
Joan: la música és una forma d'art.
Pedro: què et produeix?
Joan: emocions i sentiments.
Pedro: com els produeix?
Joan: estan relacionats amb moments i experiències, en escoltar la música ens desperta aquestes sensacions.
Pedro: i és útil?
Joan: si.
Pedro: tots els sons són música?
Joan: sí, tots els sons són música.
Pedro: perquè?
Joan: no és que tots els sons siguin música, sinó que són la matèria primera de la música.
Pedro: i per si sols?
Joan: amb un només no pots fer música, necessites més d'un com una comunitat.
Pedro: que aporta el conjunt de sons que no aporti un només?
Joan: l'addicció
Pedro: Explica't.
Joan: perquè els sons es complementen, s'ajuden els uns als altres, els sons es produeixen per a compondre un conjunt, no per a ells mateixos.
Pedro: val, llavors, que fa que una cançó sigui diferent d'una altra?
Joan: la diferència de cada so i la forma de complementar-se sigui diferent.
Pedro: el soroll que és?
Joan: el soroll és un conjunt de sons que no es complementen uns a altres bé.
Pedro: podem extreure aquesta realitat a la societat?
Joan: una societat serà bona quan hi hagi ajuda mútua, quan treballem en equip, quan fem un treball en comú, quan cooperem, quan lluitem per un bé col·lectiu.
Pedro: llavors, és útil la societat?
Joan: sí, perquè evolucionem en l'àmbit individual i col·lectiu i en el mental.
Pedro: creus que aquesta evolució ens fa feliços?
Joan: sí, perquè ens fa viure amb les nostres imperfeccions, fins i tot corregir-les. És dur, però s'aprèn molt, ens porta plaer i evita el dolor.
Pedro: llavors, la música és útil?
Joan: la música és útil perquè ens porta plaer, ens ajuda a relaxar-nos, ens lleva dolor, penes, ens ajuda a bregar amb els mals moments i ens fa feliços.