Facultats superiors & Felicitat, diàleg filosòfic entre: Joan Martínez Gual i Pedro Antonio Jordán Córdoba

Pedro: què és la música?
Joan: la música és una forma d'art.
Pedro: què et produeix?
Joan: emocions i sentiments.
Pedro: com els produeix?
Joan: estan relacionats amb moments i experiències, en escoltar la música ens desperta aquestes sensacions.
Pedro: i és útil?
Joan: si.
Pedro: tots els sons són música?
Joan: sí, tots els sons són música.
Pedro: perquè?
Joan: no és que tots els sons siguin música, sinó que són la matèria primera de la música.
Pedro: i per si sols?
Joan: amb un només no pots fer música, necessites més d'un com una comunitat.
Pedro: que aporta el conjunt de sons que no aporti un només?
Joan: l'addicció
Pedro: Explica't.
Joan: perquè els sons es complementen, s'ajuden els uns als altres, els sons es produeixen per a compondre un conjunt, no per a ells mateixos.
Pedro: val, llavors, que fa que una cançó sigui diferent d'una altra?
Joan: la diferència de cada so i la forma de complementar-se sigui diferent.
Pedro: el soroll que és?
Joan: el soroll és un conjunt de sons que no es complementen uns a altres bé.
Pedro: podem extreure aquesta realitat a la societat?
Joan: una societat serà bona quan hi hagi ajuda mútua, quan treballem en equip, quan fem un treball en comú, quan cooperem, quan lluitem per un bé col·lectiu.
Pedro: llavors, és útil la societat?
Joan: sí, perquè evolucionem en l'àmbit individual i col·lectiu i en el mental.
Pedro: creus que aquesta evolució ens fa feliços?
Joan: sí, perquè ens fa viure amb les nostres imperfeccions, fins i tot corregir-les. És dur, però s'aprèn molt, ens porta plaer i evita el dolor.
Pedro: llavors, la música és útil?
Joan: la música és útil perquè ens porta plaer, ens ajuda a relaxar-nos, ens lleva dolor, penes, ens ajuda a bregar amb els mals moments i ens fa feliços.

Es pot crear una societat idíl·lica?

-No es pot crear una societat idíl·lica, podria ser justa però no feliç. No tota la gent podria ser feliç.

En canvi, si tothom pogués fer el que volgués, seria una societat feliç però no justa.

La perfecció està en l'equilibri, amb normes flexibles.
Actualment no vivim en una societat idíl·lica, podem observar la presència de l'esclavisme.
No tan sols això, no en tots els àmbits socials som capaços de parlar obertament, expressant la nostra opinió. Un exemple, els temes polítics.

Què et fa feliç?

Alba: Jo crec que la felicitat és quan tens un somriure a la cara o ets sents bé amb tu mateix. Per tant allò que em fa riure i sentir-me bé amb mi mateixa és passar temps fent coses que m'agraden. Per exemple: llegir, veure series, passar temps amb persones que estimo i també reflexionar.

Orquídea: Has escoltat alguna vegada que hi ha gent que creu que la felicitat es pot trobar en coses materials, els diners, en la fama. Què penses sobre això?

Alba: Depèn, perquè una pel·lícula et pot fer riure i et fa feliç i els diners et poden ajudar però no donen la felicitat plena perquè si tens molt diner però no tens amb qui compartir-lo no serveix de res.

Orquídea: Creus que la felicitat depèn de tu o de tot allò que dius que et fa feliç, perquè recorda que també hi ha persones que et fan sentir-te trista?

Alba: La felicitat depèn de com et sents i el context en el qual estiguis.

Orquídea: Creus que la felicitat té beneficis?

Alba: Sí perquè estàs millor amb el que t'envolta, si estàs trist, és com que el teu cos es deteriora més. En canvi si estàs feliç tens una vida saludable i la teva actitud és positiva davant la vida.